Déu creador: Galileo i l'autonomia de la ciència.

introducció:

El 1613 Galileo va escriure una carta a la duquessa de Toscana explicant la seva opinió sobre la relació entre les Escriptures i la ciència. En el primer escrit vam veure que al nucli de la disputa hi ha la qüestió de com conjugar el text de l'Antic Testament on Jossuè para el sol al mig del cel (Jos 10,12-14) i l'afirmació de Galileo de que el sol és al centre de la revolució de les òrbites celestes. En el segon escrit vam fer un homenatge a Galileo i vam veure les seves raons científiques. Ara començarem amb els seus arguments per a la interpretació bíblica. 

Llegint la carta, i sense pretendre fer una lectura exhaustiva o sitemàtica, m'ha semblat que en part els arguments es poden esmicolar, reordenar i classificar de la següent forma.

1) Ser prudent és de savis

El primer criteri d'interpretació bíblica de textos potencialment polèmics amb la ciència (i potser tots els altres) és la prudència: ser modest i no apresurar-se, no sigui que la temeritat ens porti a estimar més el nostre error o amor propi que no pas la veritat. Per defensar aquest punt Galileo cita Sant Agustí:

Ahora, pues, observando siempre la norma de la santa prudencia, nada debemos creer temerariamente sobre algún asunto oscuro, no sea que la verdad se descubra más tarde y, sin embargo, la odiemos por amor a nuestro error, aunque se nos demuestre que de ningún modo puede existir algo contrario a ella en los libros santos, ya del Antiguo como del Nuevo Testamento» (Del Génesis a la letra, lib. II, cap. XVII).

2) La ciència té la seva autonomia.

Si la ciència pot demostrar quelcom amb certesa, llavors són les Escritptures les que s'han de reinterpretar. Així ho diu Galileo:

al discutir los problemas naturales, no se debería partir de la autoridad de los pasajes de la Escritura, sino de la experiencia de los sentidos y de las demostraciones necesarias. Porque la Sagrada Escritura y la naturaleza proceden igualmente del Verbo divino, aquélla como dictado del Espíritu Santo, y ésta como la ejecutora perfectamente fiel de las órdenes de Dios

i com a suport de la seva opinió torna a citar St Agustí i dóna un argument de coherència sobre el fet de ser éssers racionals,  

St Agustí:  «Si ocurriera que la autoridad de las Sagradas Escrituras se mostrara en oposición con una razón manifiesta y segura, ello significaría que quien interpreta la Escritura no la comprende de manera conveniente; no es el sentido de la Escritura el que se opone a la verdad, sino el sentido que él ha querido atribuirle; lo que se opone a la Escritura, no es lo que en ella figura, sino lo que él mismo le atribuye, creyendo que eso constituía su sentido» (Epístola séptima, Ad Marcellinum).

Galileo: " No puedo creer que Dios nos haya dotado de sentidos, palabra e intelecto, y haya querido, despreciando la posible utilización de éstos, darnos por otro medio las informaciones que por aquéllos podamos adquirir, de tal modo que aun en aquellas conclusiones naturales que nos vienen dadas o por la experiencia o por las oportunas demostraciones, debemos negar su significado y razón.¨

L'autonomia de la ciència prové doncs del fet mateix que Déu ha creat el món, i a més ens ha donat uns sentits per observar-lo i una intel·ligència per entendre'l.  Com que la Bíblia i la natura provénen del mateix Déu no poden estar en contradicció, així doncs, quan la ciència demostra sense dubtes una cosa, llavors si aquesta cosa sembla contradictoria amb la Bíblia, és la nostra interpretació del text el que ha de canviar. Paradoxalment doncs, la ciència ens ajuda en la interpretació bíblica! 

No quiero decir con ello que no se deba tener una altísima consideración por los pasajes de la Sagrada Escritura. Así, cuando hayamos obtenido una certeza, dentro de las conclusiones naturales, debemos servirnos de esas conclusiones como de un medio perfectamente apto para una exposición verídica de esas Escrituras, y para la búsqueda del sentido que necesariamente se contiene en ellas, puesto que son perfectamente verdaderas y concuerdan con la verdad demostrada.

Com veiem, Galileo deia que cal tenir la Sagrada Escriptura en altíssima consideració. Si es Sagrades Escriptures són perfectament veritables i a la vegada han de concordar amb la veritat demostrada, com s'explica doncs la seva aparent contradicció? En el següent escrit veurem com Galileo intenta resoldre aquest problema.