Galileo llegeix la bíblia II

introducció:

Seguint amb la sèrie sobre Bíblia i Ciència, avui veurem com Galileo reinterpreta el text on Josuè fa parar el sol (Jos 10,12-14), de manera que afavoreixi més aviat la hipòtesi heliocèntrica (la terra gira al voltant del Sol) que la geocèntrica (el sol gira al voltant de la terra). 

Argument principal : el dia es tornaria més curt.

L'argument principal de Galileo és que si el Sol es para, el dia enlloc de tornar-se més llarg es torna més curt. Això es pot entrendre de la següent manera. En el sitema geocèntric de Ptolomeu, les estrelles estarien en una boveda fixa = firmament, la qual giraria al voltant de la terra. El sol i els planetes no estarien fixes en aquest firmament sinó que són arrossegats per ell. En aquest esquema el moviment propi dels planetes i del sol fa que canvii la seva posició respecte al fons de les estrelles. Resulta que el moviment propi del sol  es de oest a est, és a dir en contra l'arrossegament del firmament. Si el sol es para, llavors el sol es mouria tal i com es mouen les estrelles, i es pondria uns minuts abans del que es pondria si s'estigués movent. Així ho explica Galileo:

Si los movimientos celestes se adecuan a la concepción de Ptolomeo, tal cosa de ningún modo puede producirse: en efecto, puesto que el movimiento del Sol se efectúa de occidente a oriente, es decir, en sentido inverso al movimiento del primer móvil, que se efectúa de oriente a occidente, y que es causa del día y de la noche, se comprende que, si el movimiento verdadero y propio del Sol cesara, el día sería más corto y no más largo, y que a la inversa, si se quiere que el Sol permanezca sobre el horizonte durante un cierto tiempo en el mismo lugar sin declinar hacia occidente, correspondería acelerar su movimiento hasta el punto en que se equipare con el del primer móvil, lo que significaría acelerar en 360 veces su movimiento habitual.

Argument secundari: el sol al bell mig del cel

Galileo també argumenta que, segons els estudiosos de l'època (Cayetano, Magaglianes), Josuè va parar el sol quan ja era vespre i no quan era migdia. Això es deduiria analitzant tot el que Jossuè hauria de fer aquell dia abans de parar el sol, i que no donaria temps material de realitzar-se només amb mig dia. A més, es més lògic que demanés que el Sol es pari quan s'està ja al vespre i es veu que no hi hauria prou temps per guanyar la batalla als amorreus si es fa de nit, que no demanar-ho al migdia, quan encada quedarien més que suficients hores per enllestir la feina. Si és així, com s'ha d'entendre que la bíblia digui "al bell mig del cel", doncs segons Galileo faria referencia a que el Sol està al centre de les òrbites celestes, al centre de l'univers.

Com es para el sol en el sistema heliocèntric?

Si el Sol ja és al bell mig del cel, com es pot parar, si ja ho està?. Galileo soluciona això introduint la rotació del sol sobre el seu eix. Ell de fet va observar les taques solars, les quals es van movent mantenint una latitud solar constant. Això va fer pensar a Galieo que el Sol no era inmòbil sinó que girava sobre si mateix. Llavors al ordenar que el sol parés, Jesuè podria haber fet parar la rotacio del sol sobre el seu eix i com a consequència, potser els planetes també s'harien parat. D'aquesta manera el dia es tornaria més llarg. La veritat és que, més que creure-s'ho gaire, em sembla que Galileo proposa aquesta explicació per mostrar que hi ha una interpretació possible del text literal bíblic que concorda amb el sistema heliocèntric.

Bé, amb això acabem de moment la sèrie sobre Galileu. Potser encara tindrem algun apèndix resum però de moment ja podem passar a altres temes. Si us queden algunes preguntes pendents ( com per exemple quin sentit té que Josuè pari també la lluna) sempre podeu anar a llegir la carta de Galileo vosaltres mateixos. La podeu trobar aqui. 

Espero que la sèrie us hagi agradat i com sempre els vostres comentaris són més que benvinguts. 

Figure: An illustration of the heliocentric model of the solar system, from the Harmonia Macrocosmica star atlas of Dutch-German cartographer Andreas Cellarius, circa 1660.