Perquè la confirmació hauria de ser abans dels 10 anys. Part 4

Finalment acabem aquesta sèrie on defenso la confirmació primerenca amb el punt:

Coherencia en l'espai

a) abarcant l'Orient i l'Occident

A l'Orient, els bisbes de l'Església Catòlica no estaven tant preocupats a admininstar la confirmació ells mateixos, així que [quan els bisbes ja no podien ser presents a tots els baptismes per confirmar els infants]  l'odre tradicional dels saraments, Baptisme Confirmació i Eucaristia, va seguir igual [ perquè van delegar la confirmació als preveres]. La Confirmació segueix immediatament el Baptisme i es adminstrada per un capellà ( vegeu CEC 290 i 291 )

La pràctica de les Esglésies Orientals posa l'èmfasis en la unitat de la iniciació Cristiana. La pràcita de l'Església Llatina expressa més clarament la comunió del nou cristià amb el bisbe com a garant i servent de la unitat, (...) i la conexió amb els origens apostòlics de l'Església de Crist. 

b) abarcant iniciació per adults i infants

Noteu que la seqüència Baptisme, Confirmació i Eucaristia és la que es segueix en el Ritu d'Iniciació Cristiana d'Adults, el qual requereix que tant els nois/es com els adults en el catecumenat rebin els tres sacraments a la vegada, fins i tot si els nens/es són més joves que l'edad corresponent a la qual els joves catòlics de la parròquia són rutinariament confirmats. (CEC 1232)

c) però, i les relacions ecumèniques?

Les relacions ecumèniques amb les esglésies Ortodòxies probablement seria més facil, amb aquest canvi, però està per veure com afectaria les relacions amb la Comunió Anglicana. Potser als llocs on hi hagi Anglicans i Catòlics es podria introduir una proclamació solemna (i voluntària!) cap a l'edat dels 16 anys. De totes maneres, no seria això com tornara començar el cercle de malentesos que volem trencar amb aquesta proposta? A mi em sembla que si, però les vostres idees són, com sempre, molt benvingudes.

Fins la pròxima!