un bloc per compartir pensaments interessants sobre fe, espiritualitat, teologia, religió, pregària etc
diumenge, 19 de desembre del 2010
L'Esperit de Nadal (article invitat)
divendres, 10 de desembre del 2010
Notes personals: pregària
dimarts, 23 de novembre del 2010
Les dones a l'Església I: una proposta raonable al Papa.
Atenció. Ser cardenal és un títol, i no va necessàriament lligat al ser bisbe o prevere. Les principals funcions dels (i les possibles) cardenals són escollir el següent Papa i assistir al Papa actual en qüestions d'importància i en el govern de l'Església. Encara que nou Codi de Dret Canònic (# 351.1) digui que el Papa escollirà els cardenals entre els homes ordenats preveres, i que aquests s'hauràn d'ordenar bisbes, això només és una norma humana, i no pas una llei divina. És a dir, per canviar-ho, només cal que al Papa li sembli una bona idea.
Una mica d'història pot ajudar-nos. Per exemple, el Cardenal Avery Dulles, jesuïta, va demanar al Papa Joan Pau II no ser ordenat bisbe, i al Papa li va semblar una bona idea, i va fer el que li va semblar malgrat el codi de dret canònic, que ell mateix va promulgar. Anant una mica més enrera tenim també el Cardenal Newman, que tampoc va ser ordenat bisbe per Lleó XIII. Anant encara més enrere, tenim un reguitzell de cardenals que no van ser ni bisbes, ni preveres, l'últim dels quals va ser Teodolfo Mertel, mort el 1899. [1] Fins i tot he llegit que Pau VI va considerar nomenar cardenal el filòsof catòlic Jaques Maritain.
Resumint, no hi ha cap impediment perquè una dona pugui ser nomenada cardenal. I d'entre totes les dones creients -laiques i monges- que hi ha al món, segur que algunes de gran pietat que estan capacitades per aquesta dignitat i ofici. No seria una gran bona notícia que el Papa les nomenés cardenals?
Bé, això es tot per avui, només agrair la Cristina, per haver-me suggerit escriure sobre la dona en l'Església. I demanar-vos a tots de passar-vos un moment per l'enquesta a la barra lateral.
Com sempre, els vostres comentaris són benvinguts. :-)
[1] http://en.wikipedia.org/wiki/Lay_cardinal
dissabte, 13 de novembre del 2010
Ser VIH+ no es un càstig de Déu. Sermó: Jesus era seropositiu!
Naturalment no hi ha cap evidència científica que Jesús tingués el virus del VIH, però el punt no és aquest. Segons el que mateix capellà explica, es tracta de veure com Jesús es posa a la posició dels destituïts, del malalts, del marginats. L'objectiu del sermó era treure l'estigma de la Sida, que tant mal fa encara arreu, i especialment a l'Africa.
En aquest sentit, ara que s'apropa el Dia Mundial de la Sida, seria oportú reflexionar encara sobre com aquest tema es viu a casa nostra. Segons la meva modesta opinió l'estigma encara és molt considerable. Les persones VIH+, sovint no surten de l'armari com a seropositius, per por de l'etiqueta social que això comporta. D'alguna manera la gent prefereix no associar-s'hi, és a dir allunyar-se d'aquestes persones.
Em pregunto quants de vosaltres, que llegiu el blog, coneixeu o teniu un amic públicament (o encara que sigui, privadament) zeropositiu? Us posaríeu una samarreta STOP-SIDA o una enganxina del tema, quan aneu a feina? Hi ha qui te por de posar-se en aquestes situacions, no sigui que es pensin que és ell o ella qui te la sida. Por que demostra per si sola la exclusió social dels zeropositius. Potser estic equivocat, i exagero, però em sembla que encara queda molt per fer en aquest tema de la inclusió social.
dissabte, 6 de novembre del 2010
Escoltant el Papa
"En lo más íntimo de su ser, el hombre está siempre en camino, está en búsqueda de la verdad. La Iglesia participa de ese annelo profundo del ser humano. Ella misma se pone en camino, acompañando al hombre hacia al plenitud de su propio ser. Al mismo tiempo, la Iglesia lleva a cabo su propio camino interior, que la conduce a través de la fe, de la espereanza y del amor, a hacerse transparencia de Cristo, para el mundo. Ésta es su missión, este es su caminio, ser cada vez mas, en medio de los hombres, presencia de Cristo, a quíen Dios ha hecho para nosotros sabiduria, justicia, santificacion y redención."
"Yo quisiera invitar a Espanya y a Europa a edificar su presente y proyectar su futuro, des de la verdad auténtica del hombre, des de la libertad, que respeta esta verdad y nunca la yere, y desde la justícia para todos, comenzando por los mas pobres y desvalidos. Una España y una Europa no solo preocupadas de las necessitades materiales de los hombres sino de las morales y sociales, de las espirituales y religiosas. porque todas ellas son exigencias genuinas del unico hombre."
Diuen que al Papa Joan Pau II se l'havia de mirar, mentre que al Papa Benet XVI se l'ha d'escoltar. Fins ara les seves paraules m'han impressionat més del que em pensava. Estaré atent a veure què ens diu demà.
dimecres, 3 de novembre del 2010
Tots ens hem de morir: petita reflexió per Tots Sants
dijous, 28 d’octubre del 2010
Notes personals: Teologia versus Regne ?
dimarts, 19 d’octubre del 2010
El preu d'estimar: cinema per a nens
A l'última escena, quan l'Hiccup es desperta després d'un temps d'inconsiència i descobreix la societat reconciliada de la que parlava l'altre dia; en aquesta escena, nosaltres descobrim que el noi ha perdut el peu i un tros de cama. La pel.lícula acaba amb doncs amb un final 'feliç' però amb un noi mutilat. És aquí on jo aplaudeixo el guió. Fins i tot en una pel·licula de nens es bo de recordar-nos que estimar té un preu.
I tu, t'arriques?
dimecres, 13 d’octubre del 2010
10 consells per a la pregària
- L'essencial: prega al matí i abans d'anar a dormir, i digues el Pare nostre tants cops com puguis durant el dia.
- Utilitza el salteri (els salms) quan preguis, ha estat una part integral de la pregària cristiana des dels primers temps.
- Tingues un conjunt de pregàries i salms memoritzats. Així pots utilitzar-los per pregar quan viatgis or quan no tinguis llibres a mà.
- Prega les pregàries que han aguantat el pas del temps, que cristians de generacions passades varen pregar. Utilitza els Oficis Divins (Liturgia de les hores), per exemple.
- La pregària et canvia.
- Utilitza icones, espelmes i encens. Utilitza prostracions, reverencies, fés el senyal de la creu. Fés que el teu cos s'involucri.
- Prega els salms en veu alta, fa tremolar els dimonis.
- Prega com puguis, no com no puguis.
- No hauria de ser una llista de coses per a fer. Si simplement vols seure en silenci, encendre una espelma, veure't el cafè, i simplement estar amb Deu, fés-ho. ( Encara, que penso que massa cops fent això pot portar a ser un mandrós en el terreny espiritual).
- No pots pregar a tothora si no pregues a temps concrets. (Fr Jean Corbon, via el Catecisme de l'Església Catòlica § 2697
dijous, 7 d’octubre del 2010
Dracs i vikings i la Bellesa de l'Apocalipsi.
"Aquesta és casa meva, caçem, pesquem, i tenim unes vistes precisoses de la posta de sol. L'únic problema són les plagues. Mireu, la majoria de llocs tenen mosquits i rates,... nosaltres tenim dracs. El meu nom és Hiccup i sempre he volgut ser un gran viking, perquè enfrontar-se amb els dracs ho és tot aquí."
Els fonaments de la muralla de la ciutat eren dotze pedres precioses de tota mena: la primera era jaspi; la segona, safir; la tercera, calcedònia; la quarta, maragda; la cinquena, sardònix; la sisena, sarda; la setena, crisòlit; la vuitena, beril·le; la novena, topazi; la desena, àgata; l'onzena, jacint; la dotzena, ametista. Les dotze portes eren dotze perles; cada una era una sola perla. I la plaça de la ciutat era d'or brunyit com el cristall.
El final de la pel·lícula pot semblar un fínal típic perquè la història acaba bé: i van viure feliços tot menjant anissos, però potser no és tant típic en el sentit de que els que al principi ens pensàvem que eren dolents, i després resulta que no ho són. Potser això ens hauria de fer pensar una mica en com vimim en el món. Ens relacionem amb les persones de manera desconfiada, assumint que ens volen atacar? O de manera més confiada? Experimentem el món com si fós un infern, amb tot l'entorn atacant-nos, o mirem de descobrir en ell el potencial de bellesa i festa que veurem al final del temps?
Ara hauria de dir, com un personatge televisiu deia: reflexionem-hi! :-)
divendres, 10 de setembre del 2010
Llegendes urbanes: Jesus i el camell
El camell no seria un camell sinó una corda (versió grega)
Total, pel que he pogut esbrinar, Mt 19:24 va d'agulles i camells, i no de portes estretes i cordes, encara que naturalment vosaltres esteu ben convidats a donar la vostra opinió o comentari.
[4a] Jeff Smelser http://www.angelfire.
diumenge, 11 d’abril del 2010
La meva experiència al refugi pels sense sostre: cap lloc millor on estar.
Al arribar al refugi vaig ser saludat pel Jim, que em va explicar les quatre normes bàsiques a seguir. Vam tenir uns moments per parlar i vaig conèxier que ell fa casi vint anys que és el responsable del refugi. Tot un exemple de compromís.
diumenge, 4 d’abril del 2010
Bona pasqua a tothom: Los invitados de Diós
Los invitados de Dios
Aquel que es piadoso, quien ama al Señor, que venga y guste del encanto de esta fiesta. Quien ha sido un siervo fiel, que entre con alegría en el gozo de su Maestro. Quien ha llevado el peso del ayuno, que venga y cobre su dinero.
Quien haya trabajado desde la primera hora, recibirá hoy el salario justo; quien haya venido a la hora tercia, se regocijará en la acción de gracias; quien haya llegado sólo después de la hora sexta, puede acercarse sin temor, que no será perjudicado; si alguien ha tardado hasta la hora nona, podrá venir sin ninguna vacilación; el obrero de la undécima hora no sufrirá por su retraso.
Porque el Señor es liberal: recibe al último como al primero; concede el descanso al obrero de la undécima hora como a aquel que se puso a trabajar desde el amanecer. Da su gracia al último y colma al primero; da a éste sin olvidar a aquel; no mira sólo la obra, sino que penetra la intención.
Entrad todos en el gozo de vuestro Maestro: primeros y segundos, recibid la recompensa; ricos y pobres, cantad al unísono; abstinentes u ociosos, festejad este día; que hayáis ayunado o no, ¡regocijaos hoy!
El banquete está listo; venid, pues, todos. El ternero cebado, servido está; todos serán saciados. Comed deliciosamente en el banquete de la fe; venid y tomad las riquezas de la bondad.
Que nadie llore su pobreza: se nos ha abierto a todos el reino; que nadie deplore sus pecados: el perdón se ha levantado de la tumba; que nadie tema a la muerte: la del Señor nos ha hecho libres; él la ha vencido cuando ella le tenía encadenado; lanzó en el pavor a quienes habían tocado su carne.
Isaías lo había previsto, gritando a los cuatro vientos: «El infierno se estremece al salir a tu encuentro» (Is 14,9). Se estremeció porque fue vencido; se entristeció porque fue burlado. El infierno tomó un cuerpo, y se encontró ante Dios; tomó la tierra y encontró el cielo; tomó lo visible, para caer en lo invisible.
«Muerte, ¿dónde está tu victoria?
Muerte, ¿dónde está tu aguijón?»
(1 Cor 15,55)
Cristo ha resucitado y tú has sido vencida. Cristo ha resucitado y los demonios han caído; Cristo ha resucitado y los ángeles están alegres; Cristo ha resucitado y todos los muertos dejan la tumba. Sí, Cristo ha resucitado de entre los muertos, primicias de quienes duermen.
¡A él, gloria y poder por los siglos de los siglos! Amén
dimecres, 20 de gener del 2010
La sang de Crist també pel poble: Concili de Trent
SESSIÓ XXI
CAP. III. Que se recibe Cristo todo entero, y un verdadero Sacramento en cualquiera de las dos especies.Declara el santo Concilio después de esto, que aunque nuestro Redentor, como se ha dicho antes, instituyó en la última cena este Sacramento en las dos especies, y lo dio a sus Apóstoles; se debe confesar no obstante, que también se recibe en cada una sola de las especies a Cristo todo entero, y un verdadero Sacramento; y que en consecuencia las personas que reciben una sola especie, no quedan defraudadas respecto del fruto de ninguna gracia necesaria para conseguir la salvación.
CÁNONES DE LA COMUNIÓN EN AMBAS ESPECIES Y DE LA DE LOS PÁRVULOS.
CAN. I. Si alguno dijere, que todos y cada uno de los fieles cristianos están obligados por precepto divino, o de necesidad para conseguir la salvación, a recibir una y otra especie del santísimo sacramento de la Eucaristía; sea excomulgado.
CAN. II. Si alguno dijere, que no tuvo la santa Iglesia católica causas ni razones justas para dar la comunión sólo en la especie de pan a los legos, así como a los clérigos que no celebran; o que erró en esto; sea excomulgado.
CAN. III. Si alguno negare, que Cristo, fuente y autor de todas las gracias, se recibe todo entero bajo la sola especie de pan, dando por razón, como falsamente afirman algunos, que no se recibe, según lo estableció el mismo Jesucristo, en las dos especies; sea excomulgado.
SESSIÓ XXII
DECRETO SOBRE LA PRETENSIÓN DE QUE SE CONCEDA EL CÁLIZ
Además de esto, habiendo reservado el mismo sacrosanto Concilio en la Sesión antecedente para examinar y definir, siempre que después se le presentase ocasión oportuna, dos artículos propuestos en otra ocasión, y entonces no examinados; es a saber: Si las razones que tuvo la santa Iglesia católica, para dar la comunión a los legos, y a los sacerdotes cuando no celebran, bajo sola la especie de pan, han de subsistir en tanto vigor, que por ningún motivo se permita a ninguno el uso del cáliz; y el segundo artículo: Si pareciendo, en fuerza de algunos honestos motivos, conforme a la caridad cristiana, que se deba conceder el uso del cáliz a alguna nación o reino, haya de ser bajo de algunas condiciones, y cuáles sean estas: determinado ahora a dar providencia sobre este punto del modo más conducente a la salvación de las personas por quienes se hace la súplica, ha decretado: Se remita este negocio, como por el presente decreto lo remite, a nuestro santísimo señor el Papa, quien con su singular prudencia hará lo que juzgare útil a la República cristiana, y saludable a los que pretenden el uso del cáliz.
CODIGO DERECHO CANÓNICO
Adminístrese la sagrada comunión bajo la sola especie del pan o, de acuerdo con las leyes litúrgicas, bajo las dos especies; en caso de necesidad, también bajo la sola especie del vino.