La sang de Crist també pel poble: Concili de Trent

En l'escrit anterior vaig defensar i animar a oferir i prendre la comunió amb pa i vi, amb l'argument que s'ajustava més al manament de Nostre Senyor Jesucrit: "Beveu-ne tots, que això és la mev sang, la sang de l'aliança, vessada per tothom en remissió dels pecats" (Mt 26,27b-28) Avui vull comentar una mica el que va dir sobre el tema el Concili de Trent, que en part és probablement una de les causes perquè en alguns països com el nostre encara en combregi només amb pa. 

El Concili de Trent (1545-1563) ens afirma dues coses respecte la comunió amb les dues espècies: a saber, que l'Església catòlica va tenir raons i causes justes perquè els laics combreguéssin només amb pa i que en cada una de les espècies es reb el Crist tot sencer, sense que falti cap gràcia per aconseguir la salvació. Les causes i raons que tenia l'Església per no oferir el vi al poble no les he trobat (i si vosaltres en teniu alguna idea us agrairïa moltíssim que l'expliqueu als comentaris), però en tot cas no van ser prou greus perquè la prohibició de combregar amb vi pels laics s'establís de manera definitiva, com alguns volien, sinó que es va deixar a discrecció del papa, el fet de determinar quan i com era oportú rebocar-la. Des del segle XVI la situació ha evolucionat molt i en moltes parròquies d'arreu del món, amb el consetiment del bisbe, es dóna la comunió amb pa i vi. Això no passa gaire en les parròquies catalànes o espanyoles. Com vaig dir l'altre dia em sembla que és degut al no tenir germans protestants aprop nostre que puguin questionar la nostra pràctica. Però potser la raó és una altra. 

Finalment, no cal dir, que és una gran cosa que Crist tot ell estigui present en cada una de les espècies, així els que ténen al·lergia al glúten, poden combregar només amb vi, i els que ténen problemes d'alcoholisme poden combregar només amb pa, sense perdre per cap de les gràcies i fruits del sacrament. 

Bé, em sembla que m'he extès bastant. Com sempre els vostres comentaris són molt benvinguts. Fins el següent post! 

----------------------------- Notes -----------------

 CONCILIO DE TRENTO 

SESSIÓ XXI

CAP. III. Que se recibe Cristo todo entero, y un verdadero Sacramento en cualquiera de las dos especies.

Declara el santo Concilio después de esto, que aunque nuestro Redentor, como se ha dicho antes, instituyó en la última cena este Sacramento en las dos especies, y lo dio a sus Apóstoles; se debe confesar no obstante, que también se recibe en cada una sola de las especies a Cristo todo entero, y un verdadero Sacramento; y que en consecuencia las personas que reciben una sola especie, no quedan defraudadas respecto del fruto de ninguna gracia necesaria para conseguir la salvación.

CÁNONES DE LA COMUNIÓN EN AMBAS ESPECIES Y DE LA DE LOS PÁRVULOS.

CAN. I. Si alguno dijere, que todos y cada uno de los fieles cristianos están obligados por precepto divino, o de necesidad para conseguir la salvación, a recibir una y otra especie del santísimo sacramento de la Eucaristía; sea excomulgado.

CAN. II. Si alguno dijere, que no tuvo la santa Iglesia católica causas ni razones justas para dar la comunión sólo en la especie de pan a los legos, así como a los clérigos que no celebran; o que erró en esto; sea excomulgado.

CAN. III. Si alguno negare, que Cristo, fuente y autor de todas las gracias, se recibe todo entero bajo la sola especie de pan, dando por razón, como falsamente afirman algunos, que no se recibe, según lo estableció el mismo Jesucristo, en las dos especies; sea excomulgado.

SESSIÓ XXII

DECRETO SOBRE LA PRETENSIÓN DE QUE SE CONCEDA EL CÁLIZ

Además de esto, habiendo reservado el mismo sacrosanto Concilio en la Sesión antecedente para examinar y definir, siempre que después se le presentase ocasión oportuna, dos artículos propuestos en otra ocasión, y entonces no examinados; es a saber: Si las razones que tuvo la santa Iglesia católica, para dar la comunión a los legos, y a los sacerdotes cuando no celebran, bajo sola la especie de pan, han de subsistir en tanto vigor, que por ningún motivo se permita a ninguno el uso del cáliz; y el segundo artículo: Si pareciendo, en fuerza de algunos honestos motivos, conforme a la caridad cristiana, que se deba conceder el uso del cáliz a alguna nación o reino, haya de ser bajo de algunas condiciones, y cuáles sean estas: determinado ahora a dar providencia sobre este punto del modo más conducente a la salvación de las personas por quienes se hace la súplica, ha decretado: Se remita este negocio, como por el presente decreto lo remite, a nuestro santísimo señor el Papa, quien con su singular prudencia hará lo que juzgare útil a la República cristiana, y saludable a los que pretenden el uso del cáliz.

CODIGO DERECHO CANÓNICO 

Canon 925.

Adminístrese la sagrada comunión bajo la sola especie del pan o, de acuerdo con las leyes litúrgicas, bajo las dos especies; en caso de necesidad, también bajo la sola especie del vino.

Preneu i beveu-ne tots: la sang de Crist també pel poble!

Aquesta setmana m'he trobat amb l'agradable sorpresa d'anar a missa i poder combregar amb pa i vi. Era Nadal, però he preguntat a la comunitat i m'han dit que les dues espècies s'oferien cada diumenge. M'he quedat content i se m'han passat les ganes que fa temps que tinc de treure un cartell després de la benedicció final, on posi: Preneu i beveu-ne tots: la sang de Crist també pel poble!

Aquesta història ja vé de llarg. Quan fa anys vaig anar a Oxford, vaig descobrir que allà combregaven regularment amb pa i vi, amb el cos i la sang de Crist. Vaig pensar que això era molt interessant. A la meva parròquia de Nova York també ho fan, i resulta que ho fan a molts altres llocs, diòcesis i països sencers d'arreu del món. En canvi, això no és gaire freqüent trobar-ho a casa nostra, on en altres països on suposadament la gran majoria de la població és genèricament catòlica; suposo que ens manquen els germans protestants apuntant amb el dit la nostra incongruència. 

Sigui com sigui, després d'estar acostumat a combregar amb les dues espècies, quan tornava a Barcelona sovint se'm feia insoportable i em violentava escoltar com el capellà deia això de "Igualment, havent sopat, prengé el calze, i novament donant-vos gràcies, el passà als seus deixebles tot dient: PRENEU I BEVEU-NE TOTS, AQUEST ÉS EL CALZE DE LA MEVA SANG, LA SANG DE L'ALIANÇA NOVA I ETERNA, VESSADA PER VOSALTRES I PER TOTS ELS HOMES EN REMISSIÓ DELS PECATS. FEU AIXÒ QUE ÉS EL MEU MEMORIAL." I, just després de posar-se en el lloc de Nostre Senyor Jesucrist i de citar-lo, el capellà va i es veu tota la sang ell sol. Ell sol. Insoportable. 

En un altre escrit ja parlaré dels documents oficials i arguments en defensa de combregar amb una o dues espècies. Avui em sembla però més oportú de fer una crida: amics i amigues catequistes, personal de les comissions litúrgiques i dels consells parroquials, gent que aneu a missa, germans i germanes en Crist tots, escolteu amb atenció el manament que durant l'últim sopar ens va donar Jesús, el Messies el Fill de Déu. I si us sembla que ell voldria que la seva Església combregués també amb vi (però a la vostra parròquia això no passa), aneu al mossèn i amablement i insistentment demaneu-li allò que és bo per a la salvació de les vostres ànimes. La sang de Crist també pel poble.

Finalment, aprofito per felicitar aquelles parròquies que ja ho fan això de compartir el pa i el vi. N'estic ben content i el meu cor se n'alegra.

Com sempre els vostres comentaris són més que benvinguts. Una abraçada, i fins el pròxim escrit.

foto http://www.flickr.com/photos/jayw/ / CC BY-NC 2.0