Levitic 18:22, 20:13 - Què és exactament una acció abominable?

En el llibre del Levític trobem el següent:

Levitic 18:22 - No jeguis amb un home com es fa amb una dona: és una cosa abominable [BCI]

Levitic 20:13 - Si un home jeu amb un altre home com es fa amb una dona, tots dos cometen una acció abominable. Seràn condemnats a mort. Són responsables de la seva pròpia mort. [BCI]

Pels cristians literalistes aquests texts semblen ben clars: estan parlant dels actes genitals entre els homes, tals actes són una cosa abominable i la pena per aquesta ofensa és la mort. Tot sona molt directe i molt malament.  Però què signifiquen aquests texts en el seu context històric?

Comentari

Les dos sentències que hem vist del llibre del Levític pertànyen al Codi de Santedat, la principal preocupació del qual és la de mantenir separades les pràctiques d'Israel i les pràctiques paganes. Els actes sexuals entre homes són prohibits perquè estan associats amb la idolatria, i amb activitats paganes com ara la prostitució cúltica. La prohibició de tals actes és per raons religioses, no per raonaments de moral sexual. És a dir, els redactors no van ni parar-se a pensar si el sexe en ell mateix estava bé o malament. El que els preocupava era només mantenir forta la identitat jueva.

Resum: L'argument en el  llibre del Levític és etnic-religiós, no pas ètic o moral.

Per subratllar encara més aquest punt ens podem fixar en l'adjectiu "abominable", que és senzillament una altra paraula per ¨ritualment impur". Una abominació és una violació de les regles de puresa que governaven la societat israelita i que eren mantingudes pels israelites diferentciant-los de les altres nacions. Els isrealites de l'antiguitat van pensar que els actes genitals entre homes eren una cosa ¨bruta¨.  L'homogenitalitat feia que l'home jueu s'assemblés a l'home cannaneu. I pels isreelites, el poble escollit per Déu, això era inacceptable, els ofenia la sensibilitat ètnica-religiosa, i per tant els van prohibir.
Van ser prohibits doncs no per ells mateixos, sinó perquè ofenien la sensibilitat ètnica del poble jueu.

Un cop entès això, citar el Levític com a resposta a la pregunta ètica d'avui en dia sobre la "bondat" o la "maldat" dels "actes" homosexuals és fer un us esbiaixat de la Bíblia. El llibre del Levític no es fa aquesta pregunta. És més,  el significat del sexe entre homes en l'Israel de l'antiguitat és ben aliè a la situació actual. L'assumpte actual sobre l'homosexualitat i l'assumpte del que parla el Levític són doncs simplement dos coses diferents.

Estudi del vocabulari

ABOMINACIÓ / ABOMINABLE - ( toebah en hebreu) - També pot ser traduït per "impur","no-estar-net" o "brut".  Una altra traducció accurada podria ser "taboo", allò què és culturalment o ritualment prohibit. La importància del terme toebah esdevé clara quan un s'adona que hi ha un altre terme hebrew, zimah, que podria haber estat utilitzat.  Zimah significa no allò objeccionable per raons culturals or religioses, sinó allò dolent per ell mateix. Significa injusticia, pecat.

Encara més, a la Septuaginta [la versió grega de l'Antic Testament] la paraula hebrea toebah que trobem al llibre del Levític 18:22 va ser traduïda amb el mot grec bdelygma. Totalment consistent amb l'hebreu, el mot grec bdelygma significa impuresa ritual, el no estar net. Un cop més, hi havia un altres mots grecs disponibles, com ara anomia, que signifiquen una violació de la llei, quelcom mal fet, un pecat. Aquesta paraula podria haver estat utilitzada per traduir toebah. I de fet tal paraula,  anomia, va ser utilitzada per traduïr toebah quan no es tractava només d'un cas d'impuresa ritual, sinó realment d'una mala acció o d'una injustícia, com ara oferir un nen en sacrifici o tenir relacións sexuals amb la dona d'un altre home. Els traductors grecs podrien haver utilitzat  anomia  per traduir toebah en el cas d'un "home jaient amb un altre home" però no ho van fer, sinó que van utlitzar  bdelygma.


Evidentment, els jueus de l'era pre-cristiana simplement no entenien la prohibició del Levític sobre el sexe entre homes com quelchom que està malament per se, per la cosa mateixa. Ells entenien que el Levític prohibia el sexe entre homes peqruè feria les sensibilitats jueves: era una cosa bruta i de caire cananneu. Una cosa anti-jueva. I així és exactament com van traduir el text de l'hebreu al grec centenars d'anys abans de Crist.

Altres abominacions

D'acord amb la Bíblia, també és una abominació que els egipcis mengin amb els hebreus; menjar cap tipus de marisc; menjar estruç, tenir una mirada orgullosa, una llengua mentidera, les mans que han vessat sang, el cor que prepara plans maliciosos; donar fals testimoni; plantar discòrdia en la família; utlilitzar una balança trucada; menjar a dalt de les muntanyes; oprimir el pobre i el necessitat; i cobrar interessos.  I això només és la punta de l'iceberg de les abominacions!

També, segons la Bíblia, entre els que han de ser condemnats a mort s'inclouen els fills que maleixen el pare i la mare; aquells que cometen adulteri; i aquells que violen el repòs del dissabte. Amb aquestes normes una gran quantitat de persones haurien d'estar condemnades a mort, sobretot tenint en compte la quantiat de divorciats que hi ha a la nostra societat i el fet de que els cristians tenim el diumenge, i no el dissabte com a dia de culte.

Després d'això ha d'estar clar que alguns cristians utilitzen el Codi de Santedat selectivament. Posen molt de pes en a prohibició dels actes sexuals entre homes [ de les dones no en diu res el Levític!] mentre que ignoren les altres prohibicions del Levític. I escollir textos a conveniència per justificar actes de violència,  d'abús o  de discriminació d'altres persones és una cosa molt perillosa. Clarament, els que ho fan així els fa falta una altra metodoloia per interpretar la Bíblia. Una metodologia que es prengui la Bíblia seriosament però que vagi més enllà de la cega literalitat.

Quan a Jesús li van preguntar quin era el manament més gran va respondre: Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament. El segon [manament] li és semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments de la Llei i dels profetes es fonamenten en aquests dos  [Mt 22.37-39, BCI] Em sembla que més que seleccionar selectivament versets de la bíblia seguir Jesús és això, intentar cada dia d'estimar els altres com a un mateix, estimar-los com Jesús ens va ensenyar.


Aquest post és en gran part una traducció del text escrit per David Eck