El meu nom és Mercè. A mi m’agrada perquè és el nom de la meva àvia i perquè és la Patrona de Barcelona, la meva ciutat. Ara us explicaré l’origen d’aquest nom i el seu significat.
L’origen del nom el dec a un home que es deia Pere Nolasc, que va viure cap a l’any 1200. En aquell temps hi havia molta gent que estava captiva pels pirates i els portaven al nord d’Africa. Hi havia molt de patiment en totes aquelles famílies afectades. Llavors un comercial que es deia Pere Nolasc, va voler fer alguna cosa per ayudar als captius. Amb alguns companys, van ajuntar els seus diners per fer viatges cap a les terres del moros per negociar amb ells i poder alliberar alguns captius.
Aviat es varen acabar els diners, així que varen decidir anar a les esglèsies i formar confradies per demanar “L ‘Almoina dels captius”. Llavors ells varen poder tornar a negociar més alliberaments. Però al cap d’un temps ja casi no hi havien donacions i Pere Nolasc no sabia com aconseguir més diners. Va està un temps de reflexció i de pregaria, i una nit va tenir una visió de la Mare de Déu que li va encomanar que fundés l’Orde de la Mercè i que demanés suport a l’església i al Rei. Quant Pere ho va explicar al Rei Jaume I el Conqueridor, aquest l’hi va respondre que havia tingut un somni semblant.
El 10 d’agost de 1218 es va fundà el nou Orde a la catedral de Barcelona, amb el nom de l’Orde de la Mercè dels captius , Orde de Santa Eulalia i orde dels Mercedaris. L’Orde dels mercedaris havien de complir els vots de pobresa, de castedat, d’obediència, i el d’entregar-se com a hostatges o donar la propia vida a canvi dels captius si les negociacions i pagaments dels rescats no havien donat resultat. Es calcula que varen ser alliberats uns 60.000 captius.
Avui dia L’Orde dels Mercedaris es dedica principalment als presos, donant-los acolliment i recolzament quant surten de la presó. També ajuda als refugiats, els joves marginats i altres persones necessitades .
Com veieu es un goig dir-me Mercè i espero està a l’altura d’aquest nom.
Escrit per Mercè Miret,
col·laboradora del blog. Gràcies Mercè!
bibliografia: a) La Mare de Déu de la Mercè, llibre de Josep Lligades b) wikipedia
dissabte, 24 de setembre del 2011
dijous, 8 de setembre del 2011
Qui va inventar Déu? Carta a una nena de sis anys
Aquesta és la sorprenent història d'una nena de sis anys, la Lulu, que tenia de deures escolars escriure una carta a Déu, i de la resposta que va rebre. La carta deia els següent: A Déu, com vas ser inventat? ["To God, how did you get invented?"] Un cop escrita la carta, la nena va demanar als pares que l'enviéssin a Déu
El pare, que és un ateu convençut, va decidir que enlloc d'adoctrinar la nena en la no existència de Déu enviaria la carta als professionals. Va enviar una còpia de la carta a diverses Esglésies, i va esperar la resposta. Heus aquí que una d'aquestes cartes va anar a parar a Lambeth, a l'oficina d'en Rowan Williams, Arquebisbe de Canterbury. I en Rowan Williams, amb una sensibilitat exquisita va respondre a la Lulu amb la següent carta:
Aquesta carta és una obra mestra! Bravo Rowan, com sempre ens has tornat a sorprendre.
La història competa la podeu llegir en un article el The Times [21 Abril 2011],
http://www.alexrenton.com/index_files/Page501.htm
El pare, que és un ateu convençut, va decidir que enlloc d'adoctrinar la nena en la no existència de Déu enviaria la carta als professionals. Va enviar una còpia de la carta a diverses Esglésies, i va esperar la resposta. Heus aquí que una d'aquestes cartes va anar a parar a Lambeth, a l'oficina d'en Rowan Williams, Arquebisbe de Canterbury. I en Rowan Williams, amb una sensibilitat exquisita va respondre a la Lulu amb la següent carta:
Estimada Lulu,
El teu pare m'ha enviat la teva carta i m'ha preguntat si tinc alguna resposta. És una pregunta difícil!
Però em sembla que Déu potser et contestaria una mica d'aquesta manera-
"Estimada Lulu, -Ningú no em va inventar - però moltes persones em van descobrir i es van quedar bastant sorpreses. Em van descobrir quan miraven al voltant del món i pensaven que era realment bonic o realment misteriós i es preguntaven d'on havia vingut tot. Em van descobrir quan estaven molt en silenci tot sols i sentien una mena de pau i d'amor que no s'esperaven.
Després les persones van inventar-se idees sobre mi -algunes raonables i d'altres no tant raonables. De tant en tant jo els vaig enviar algunes pistes -sobretot en la vida de Jésus - per ajudar-los a entendre com sóc realment.
Abans que jo però, no hi havia ningú ni res per inventar-me. Més aviat, com algú que escriu una història en un llibre, jo vaig començar a crear la història del món i finalment vaig inventar els éssers humans com tú, que poden fer-me aquestes estranyes preguntes!"
Llavors Déu t'enviaria molts petons i signaria la carta. Ja sé que ell no acostuma a escriure cartes, així que jo he fer-ho tant bé com pugui en el seu nom. Molts petons també de part meva,
+ Aquebisbe Rowan
Aquesta carta és una obra mestra! Bravo Rowan, com sempre ens has tornat a sorprendre.
La història competa la podeu llegir en un article el The Times [21 Abril 2011],
http://www.alexrenton.com/index_files/Page501.htm
Subscriure's a:
Missatges (Atom)