El pare, que és un ateu convençut, va decidir que enlloc d'adoctrinar la nena en la no existència de Déu enviaria la carta als professionals. Va enviar una còpia de la carta a diverses Esglésies, i va esperar la resposta. Heus aquí que una d'aquestes cartes va anar a parar a Lambeth, a l'oficina d'en Rowan Williams, Arquebisbe de Canterbury. I en Rowan Williams, amb una sensibilitat exquisita va respondre a la Lulu amb la següent carta:
Estimada Lulu,
El teu pare m'ha enviat la teva carta i m'ha preguntat si tinc alguna resposta. És una pregunta difícil!
Però em sembla que Déu potser et contestaria una mica d'aquesta manera-
"Estimada Lulu, -Ningú no em va inventar - però moltes persones em van descobrir i es van quedar bastant sorpreses. Em van descobrir quan miraven al voltant del món i pensaven que era realment bonic o realment misteriós i es preguntaven d'on havia vingut tot. Em van descobrir quan estaven molt en silenci tot sols i sentien una mena de pau i d'amor que no s'esperaven.
Després les persones van inventar-se idees sobre mi -algunes raonables i d'altres no tant raonables. De tant en tant jo els vaig enviar algunes pistes -sobretot en la vida de Jésus - per ajudar-los a entendre com sóc realment.
Abans que jo però, no hi havia ningú ni res per inventar-me. Més aviat, com algú que escriu una història en un llibre, jo vaig començar a crear la història del món i finalment vaig inventar els éssers humans com tú, que poden fer-me aquestes estranyes preguntes!"
Llavors Déu t'enviaria molts petons i signaria la carta. Ja sé que ell no acostuma a escriure cartes, així que jo he fer-ho tant bé com pugui en el seu nom. Molts petons també de part meva,
+ Aquebisbe Rowan
Aquesta carta és una obra mestra! Bravo Rowan, com sempre ens has tornat a sorprendre.
La història competa la podeu llegir en un article el The Times [21 Abril 2011],
http://www.alexrenton.com/index_files/Page501.htm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada