Aquest advent llegim i caminem amb Isaïes. No 1

Tot just ha començat l'advent i ja he estat immensament beneficiat amb un regal que dues conciliàries de la JOC, l'Anna Chamorro i la Laura Cuscó, m'han fet arribar. Es tracta de tres textos del profeta d'Isaïes, acompanyats de breus comentaris i de reflexions que ens poden ajudar durant aquests dies de camí cap el naixement de Jesús. Pels que vulgueu fer aquest treball, -i jo m'hi apunto sense cap mena de dubte- penjaré els corresponents textos durant aquests tres diumenges.

A part, entre setmana estigueu també atents, perquè apareixeran també altres coses al blog, com ara vinyetes, videos o cançons. Fins aviat, doncs, i ara sí, us deixo amb el text a treballar.

EL TEXT (Is 63,16-17.19b; 64,2b-7, BCI)

Guaita, Senyor, des del cel, mira des de la teva mansió santa i esplèndida. Què se n’ha fet, del teu amor ardent i de les teves proeses? ¿Ja no es commouen per nosaltres les teves entranyes? ¿S’ha estroncat la teva misericòrdia?  Tu ets el nostre pare, perquè Abraham no sap qui som i Jacob no ens ha conegut. Tu, Senyor, ets el nostre pare; des de sempre, el teu nom és «Redemptor nostre». Senyor, per què permets que ens desviem del teu camí, que el nostre cor s’endureixi i no et veneri? Reconcilia’t amb nosaltres, que som servents teus: som el poble que tens per heretat. Des de fa temps ja no ens governes, i nosaltres ja no portem el teu nom. Oh, si esquincessis el cel i baixessis! Al teu davant es fondrien les muntanyes! Baixaries, i les muntanyes es fondrien davant teu. Mai no s’ha sentit a dir; ni cap orella no ha sentit ni cap ull ha vist mai un altre Déu, fora de tu, que afavorís així els qui confien en ell! Però ara has colpit els qui amb goig obraven el bé i es recordaven dels teus camins. Tu t’has irritat i nosaltres ens hem desviat, per més que seguir-te era sempre la nostra salvació. Tots som ara com gent impura, les nostres bones obres són com una roba tacada d’impureses. Ens hem marcit com la fulla caiguda i les nostres culpes se’ns emporten com el vent. Ningú no invoca el teu nom ni es desvetlla per recórrer a tu. Ens amagues la teva mirada i permets que ens fonguem per les nostres culpes. Però malgrat tot, Senyor, tu ets el nostre pare. Nosaltres som l’argila, i tu, el terrisser: tots som obra de les teves mans.

CONTEMPLEM EL TEXT
Es tracta d’una pregària de súplica de part d’un poble conscient del seu pecat i de la ruïna material i moral del país. El profeta, juntament amb la comunitat, invoca Déu, que semblava absent davant el patiment del seu poble. El poble no entén que el silenci actual de Déu és una estratègia que ell empra per conduir-los al camí recte.

El centre de la súplica insistent és que Déu esquinci el cel i baixi, és a dir, que intervingui, que es manifesti. Aquesta intervenció es fa realitat en Jesús (en el moment de la seva manifestació com Déu fet home, en el baptisme: Mc 1,10).

D’altra banda, el poble confessa la paternitat de Déu, com a responsable que és de l’obra de les seves mans.

Finalment Déu fa el pas d’abandonar les altures perquè el poble es converteixi i canviï estil de vida. L’amor de Déu envers el seu poble i l’esperança d’aquest són el tema clau del primer diumenge d’Advent.

PENSEM-HI

Temps de conversió, adonar-se i demanar perdó i alhora d’expressar l’esperança més gran. A través de la revisió de vida tenim una oportunitat per a fer-ho, amb la pregària una manera d’expressar-ho. Com preguem aquests dies? Anem ofuscats, atrapats per nosaltres mateixos en les nostres preocupacions i potser no hi ha gaire espai per a Déu? Podem adonar-nos, capgirar la nostra mirada, alçar els ulls i demanar el més gran “Déu baixa”, vine a nosaltres. En les nostres ocupacions i dedicacions, hi ha lloc per déu, Jesús?, li demanem l’ajut, el seu parer, la seva presència? ens adonem que caminem junt amb ell?