Heus aquí una reflexió per que m'ha fet arribar un capellà amic.
L'Advent és un temps d'espera, i per tant, d'esperança; però també de
vetlla, d'estar atent davant el fet de trobar-se amb el Senyor, de rebre
el Senyor. Trobar-se i rebre el Senyor és un motiu de joia i de festa,
així com de pau i de caliu. El Senyor ve a la fi de la història (mirada
cap al futur amb esperança), el Senyor ve pel Nadal (mirada cap al fet
històric de l'encarnació del Fill únic de Déu), el Senyor ve en cada
persona, sobretot pobre, sense veu ni sostre, i en cada situació humana
que ens podem topar en la vida quotidiana.
Potser ens poden ajudar els següents textos:
La salvació és a prop: Vosaltres
sabeu prou en quin temps vivim: ja és hora que us desvetlleu! Ara tenim
la salvació més a prop que quan vam abraçar la fe (Rm 13,11).
Cal preparar l'arribada del canvi que porta el Senyor, com recordava Joan Baptista
Prepareu
el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes.S'alçaran les fondalades,
s'abaixaran les muntanyes i els turons, el terreny tortuós quedarà pla i
el camí escabrós serà allisat; i tothom veurà la salvació de Déu (Lc 3,4-6, citant Is 40, 3-5).
Gràcies, Jaume Fontbona, per la teva contribució! I ja que parlem de preparar camins, us poso la cancó obrim camins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada