Sembla que majoritàriament els discursos que els profetes fan al poble d'Israel tenen tres parts:
a) Acusació del comportament injust i criminal del poble
b) Anunci de les consequències d'aquest comportament
c) Però Sopresa! Al final la terra promesa serà una realitat.
O en altres paraules:
a) Déu sent el crit dels oprimits
b) Déu castiga o amenaça amb castigar el poble pels seus crims
c) Al final però, Déu serà el Déu d'Israel, i Isreael serà el seu poble.
Vegem un exemple amb profeta Amós:
a) Acusació del comportament injust i criminal del poble
Pels crims que Israel ha comès una vegada i una altra, no em faré enrere. Venen els inocents a canvi de diners i els pobres per un parell de sandàlies. Trepitgen el cap dels desvalguts i destrossen la vida dels humils. Pare i fill abusen de la mateixa noia i així profanent el meu sant nom. (Amós 2, 6-7)
b) Anunci de les consequències d'aquest comportament
Ja no li deixaré passar res més a Israel. Aquell dia els cants de palau es tornaran crits de dolor. Per tot hi haurà cadàvers i s'imposarà el silenci. (Amós 8)
El Senyor ordenava: trenca les llindes del santuari sobre el cap de tots, i els qui quedin els mataré amb l'espasa (Amós 9,1)
c) Al final però, Déu serà el Déu d'Israel, i Isreael serà el seu poble.
Ho dic jo el Senyor. Renovaré la vida d'Israel, el meu poble: reconstruiran les ciutats desolades i les habitaran, plantaran vinyes i en veuran el vi conrearan hortes i en menjaran els fruits. Els implantaré a la seva terra i ningú no els arrencarà mai més del país que jo els havia donat. Ho diu el Senyor, el teu Déu. (Amós 9,14-15)
És curiós com aquest moviment de tres etapes sembla present en els discursos de molts profetes.
Primer, Déu utilitza els profetes per cridar el poble a la convesió. Si el poble però no fa cas de la crida de Déu les coses aniràn de cap a pitjor. La injustícia i la idolatria tenen les seves consequències. Ens trobem davant quelchom semblant a la llei de l'acció i reacció, o causa i consequència.
Segon. Déu (sovint com a última opció i quan ja no queda cap mínim motiu per desdir-se'n) castiga el seu poble per la injustícia i la idolatria.
Tercer. Però fins i tot llavors el càstig no és per sempre. Miraculosament, al final del discursos, sempre trobem unes línies que ens mostren un Déu que proclama que al final la relació del poble amb Déu serà restituïda. Això és el que ens mostra més el caràcter de Déu. Déu va més enllà de la dinàmica del món, d'acció i reacció. Déu te l'última paraula, i aquesta última paraula és una paraula positiva. Al final Déu aconseguirà el que vol, que el poble visqui sota un regne de justícia i amor!
El Déu que aconsegueix renovar la vida d'Israel. El Déu dels nostres pares.
Segon. Déu (sovint com a última opció i quan ja no queda cap mínim motiu per desdir-se'n) castiga el seu poble per la injustícia i la idolatria.
Tercer. Però fins i tot llavors el càstig no és per sempre. Miraculosament, al final del discursos, sempre trobem unes línies que ens mostren un Déu que proclama que al final la relació del poble amb Déu serà restituïda. Això és el que ens mostra més el caràcter de Déu. Déu va més enllà de la dinàmica del món, d'acció i reacció. Déu te l'última paraula, i aquesta última paraula és una paraula positiva. Al final Déu aconseguirà el que vol, que el poble visqui sota un regne de justícia i amor!
El Déu que aconsegueix renovar la vida d'Israel. El Déu dels nostres pares.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada