El cec Bartimeu, fill de Timeu, s'asseia a demanar almoina a la vora del camí que va entre Jerusalem i Jericó. Un dia va sentir passar gent i va preguntar que era tot allò. Assabentat de que passava Jesus, va començar a cridar: Jesús, fill de David, tingues pietat de mi! Però la gent que envoltava Jesús el renyava perquè callés. Tot i això no va callar, sinó que cridava encara més fort: Jesús, fill de David, tingués pietat de mi!
Jesús s'aturà i manà que li portéssin el cec. Quan va ser a prop li preguntà:
- Què vols que faci per tu? (mix ~Mc 10,45-50 ~Lc 18,35-41)
Estimar es una paraula molt bonica, però què vol dir a la pràctica? En aquest apunt us poso un exemple: interruptibilitat, és a dir, deixar-se interrompre pels altres.
Quan Jesus sent que el captaire cec el crida, el primer que fa és aturar-se, interrompre el que estava fent en aquell moment per atendre les necessitats d'aquesta altra persona. La vida de Jesús està plena d'aquests moments. Un altre exemple, un dia estava ensenyant en una casa i de cop el sostre s'obre i li porten un paralític perquè el curi (Lc 5,17-19) . No diu, "ui ara no, espereu que acabi d'ensenyar", sinó que s'adapta, i curant el paralític explica com és el món que Déu vol.
En el món en el que vivim, això d'interrompre algú és normalment una questio de poder. A a feina, el cap és qui interromp els subordinats. El qui té més poder imposa la seva agenda temporal al qui en té menys. Amb Jesús, casi com sempre, passa al revés. Fa com els pares, quan es deixen interrompre pels fills petits, deixa que els altres vingin amb les seves necessitats, canviant la seva agenda, d'aquesta manera mostra la seva estimació per les persones que se li apropen.
Quan Jesus sent que el captaire cec el crida, el primer que fa és aturar-se, interrompre el que estava fent en aquell moment per atendre les necessitats d'aquesta altra persona. La vida de Jesús està plena d'aquests moments. Un altre exemple, un dia estava ensenyant en una casa i de cop el sostre s'obre i li porten un paralític perquè el curi (Lc 5,17-19) . No diu, "ui ara no, espereu que acabi d'ensenyar", sinó que s'adapta, i curant el paralític explica com és el món que Déu vol.
En el món en el que vivim, això d'interrompre algú és normalment una questio de poder. A a feina, el cap és qui interromp els subordinats. El qui té més poder imposa la seva agenda temporal al qui en té menys. Amb Jesús, casi com sempre, passa al revés. Fa com els pares, quan es deixen interrompre pels fills petits, deixa que els altres vingin amb les seves necessitats, canviant la seva agenda, d'aquesta manera mostra la seva estimació per les persones que se li apropen.
Em faig disponible als altres, deixant que entrin en la meva vida i em canviin l'agenda? Com puc canviar el meu cor per fer-ho cada cop amb més alegria? Deixar-se interrompre és un signe d'estimació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada