un bloc per compartir pensaments interessants sobre fe, espiritualitat, teologia, religió, pregària etc
divendres, 22 de febrer del 2013
La canço de la setmana: tu m'has seduït Senyor.
dilluns, 18 de febrer del 2013
El paper de l'Esperit Sant al Conclave: Ratzinger té les seves opinions
Al National Catholic Reporter John Allen ens explica l'opinió del Papa sobre el paper de l'Esperit Sant al conclave, tradueixo:
Tenim sort de que en el papa és un teòleg, que no ens dona una resposta senzilla sobre com treballa l'Esperit.
Abans de començar deixeu-me dir unes paraules sobre la tradicional convicció de que el conclave es desenvolupa sota el guiatge de l'Esperit Sant. El 2005, aquesta idea va ser resumida pel Cardenal Ennio Antorelli de Florència, el qual deia que Déu ja sabia qui seria el nou papa, i que el cardenals simplement havien de descobrir/adonar-se el que Déu ja havia decidit.
Aquesta [convicció sobre l'Esperit Sant] per algunes ànimes pietoses significa que sugerir que hi ha tot de política [en l'elecció del papa] és inapropriat i fins i tot gairebé herètic. La teologia Catòlica però també sosté que la gràcia [no anul·la] sinó que perfecciona la natura, la qual cosa significa que la dimensió espiritual de l'el·lecció del Papa no disminueix per res la dimensió política.
En qualsevol case, el paper de l'inspiració divina no s'hauria d'exagerar. Tal com un cardenal em va dir després de l'el·lecció de Benet XVI. He hagut de prendre la millor decisió que podia basant-me en la informació disponible.
Potser, la classica expressió d'aquesta idea pertany ni més ni menys que al papa sortint, Benet XVI, el qual, com a Cardenal Ratzinger va ser preguntat el 1997 a la televisió Bavaresa si l'Esperit Sant era el responsable sobre la persona escollida. Aquesta va ser la seva resposta:
Jo diria que no, en el sentit que l'Esperit Sant assenyala el Papa... jo diria que l'Esperit no pren exactament el control de l'assumpte, sino més aviat, com un bon educador, ens deixa, diguéssim, molt d'espai, molta llibertat, sense abandonar-nos completament. Així, el paper de l'Esperit hauria de ser entès en termes molt més elàstics, no com si dictés el candidat pel qual s'ha de votar. Probablament, l'única seguretat que ens ofereix és que el fet no pot ser totalment ruinós.
I finalment, rematant-ho
Hi ha massa casos de papes els quals l'Esperit Sant obviament no hauria triat!
Tenim sort de que en el papa és un teòleg, que no ens dona una resposta senzilla sobre com treballa l'Esperit.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)