Som testimonis de resurrecció! (cançó)

Estimar en altres paraules: perdonar

Aleshores Pere preguntà a Jesús:
--Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?
Jesús li respon:
--No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.
(Mt 18:21-22, BCI) 

Estimar es una paraula molt bonica, però què vol dir a la pràctica? En aquest apunt us poso un exemple: perdonar (uns altres exemples d'aquesta sèrie són: comensalitat, interruptabilitat,  o donar de menjar als qui passen gana)

Relacionat amb el perdó hi ha aquesta història intressant.

Al cap de poc arriba un mico arriba, veu el plàtan, posa la ma dins de l'ampolla, i l'agafa. Però llavors, el mico descobreix que no pot treure la mà de l'ampolla sense deixar anar el plàtan. De cop, mentre la persona que ha posat el parany s'acosta, hi ha tot de soroll i crits, fins que posa un sac sobre el mico.  En la foscor, el mico deixa anar el plàtan i és capturat. 

Per descomptat, el mico podria haver deixat anar el plàtan i marxar cames-ajudeu-me abans de ser atrapat. Alguns ho fan, però la majoria dels micos s'aferren al plàtan fins que el sac ja està sobre el seu cap. Per què? Doncs perquè el plàtan té valor per al mico i el mico no està disposat a deixar-lo de banda.  Tant que per això acaba perdent la vida. La gent fa el mateix.

Perdonar és una acció que ens allibera d'un passat que ens ha fet mal, i aquest mal ens esclavitza. Perdonar no vol dir oblidar. Si que vol dir deixar anar el ressentiment, apostar per voler el millor per tothom, per estimar. Quan perdonem algú fem un gest gratuït d'amor, un gest que és una imatge de l'Amor que Déu te pels homes i dones. 

Jesus ens demana de perdonar setanta vegades set, que en el llenguatge simbòlic del nombres, vol dir sempre. Ell també va perdonar els qui el van crucificar (Lc 23,34) i nosaltres podem seguir el seu exemple. 

M'adono que estimar vol dir també perdonar? Com puc canviar el meu cor per trobar la valentia de demanar perdó i perdonar sincerament els altres? Es una tasca en que val la pena reflexionar-hi. 

El Papa Francesc; el tsunami continua

L'últim apunt que vaig escriure ja comentava que el papa Francesc ha posat potes enlaire tot el Vaticà.  El tsunami continua. Aquí una llista d'exemples.

• Ha decidit que no calia fer un anell nou pel seu pontificat. Que n'utilitsaria un inicialment dissenyat per l'Arquebisbe Pasquale Macchi, secretari privat de Pau VI. Per veure l'anell cliqueu aquí.

• La missa del primer diumenge després de l'elecció la va fer en una parròquia local, la parròquia de Santa Ana, i va acabar saludant a tots els parroquians al sortir de la missa. Si us hi fixeu els de seguretat estan una mica nerviosos de tanta proximitat al poble. I els parroquians tampoc s'acaben de creure això de tenir el papa al davant i cada un el saluda a la seva manera, ja sigui amb un petó a la mà o una abraçada. 

• Durant la missa de presa (formal) de possessió del càrrec, para el papamòbil per beneir un paralític. 

• El papa encara viu al hotel Sta Marta i prega cada dia a la capella de l'hotel, on els altres clients també poden estar pregant. 
• El papa ha fet una missa amb els jardiners i els encarregats de la neteja. Eren uns trenta i es veu que alguns quants sel's veien les llàgrimes durant la missa. 
• Ha anunciat que la missa del dijous sant. Que és la primera missa del tridu pasqual, on es celebra l'amor fratern, no la celebrarà a la Catedral del Laterà (la catedral del bisbe de Roma) sinó a la presó de joves de Roma, on rentarà els peus de dotze dels joves. Això, que és un canvi radical de l'estil de Benet XVI que rentava els peus a dotze capellans a la catedral, no és però res nou pel papa, que com a bisbe de Buenos Aires cada any escollia un lloc diferent per fer la missa de dijous sant, incloent un hospital on va rentar i besar els peus de dotze pacients amb VIH.  

Caldrà seguir amb atenció aquest papa i el tsunami que està generant. Un altre dia potser hauria de parlar del que diu i no només del que fa. Fins aviat, i bona Setmana Santa. 

L'estil franciscà del papa: tsunami al vaticà

L'estil franciscà del papa Francesc potser començarà un tsunami a l'Església.

- Escull un nom d'un Sant reconegut per la seva senzillesa
- Al ser escollit papa surt sense la capa vermella que tenia preparada.
- No es posa cap creu de les preparades amb joies, sinó que conserva la senzilla que ja tenia.
- No es posa les sabates vermelles
- Demana al poble que pregi per ell.
- Així que és escollit, enlloc de fer servir el tron per rebre les promeses d'obediència dels cardenal els rep al mateix nivell.
- Torna amb autobús al Domus Sancta Martha, com un dels cardenals més, enlloc d'anar amb el cotxe oficial o  quedar-se a uns apartaments diferenciats.
- De fet encara s'està al Domus Sancta Martha i quan baixa tard a esmorzar seu al primer lloc que troba enlloc de tenir el seu lloc reservat.
- Paga personalment l'hotel on s'estava abans.
- Refusa anar amb el Ferrari oficial i va amb un altre cotxe menys luxós.
- Vol que l'Església Santa Maria Major estigui obeta quan com un pelegrí mes va aa pregar al Salus Populi Romani. No ho aconsegueix i els segurates tanquen l'Església, però al vaticà ja ha dit que la seguretat està al servei del papa i no el papa al servei de la seguretat, així que ja veurem com queden els arrangements al futur. 
- Demana als seus conciutadans d'Argentina que no es gastin els diners per venir a la missa d'ignaguració del seu pontificat, sinó que dediquin el temps i si pot ser els diners a una causa caritativa.
(això ja ho havia demanat quan va viatjar per ser nomenat cardenal, però ara ha tornat a fer el mateix; encara té més merit).
- Encara no ha confirmat els caps dels dicasteris en els seus respectius càrrercs. Això és sorprenent, normalment el papa confirma tothom immediatament i després va canviant que vol a poc a poc, però aquest com sembla que de moment ningú torna per defecte al seu antic carrec.
- Parla com vol i es salta els discursos que li escriuen. Això ho sabem perquè els periodisten ja no reben els discursos anticipadament o si ho fan desrpés els han de canviar molt.
- Demana els cardenals que en la missa de la nit no vagin amb els vestits formals (capes vermelles etc..) sinó amb els més informals.
- Ha escrit personalment al Rabí en cap de Roma per invitar-lo a la missa ignagural.
- etc

El nom escollit ja dona una pista de la senzillesa, i el fet que sigui el primer del seu nom també sembla indicar el començament d'un canvi en l'Església. Si això continua tal com va amb la llista anterior, potser hi haurà un tsunami a l'Església, i començarem a veure alguns canvis.

-
- Al ser escollit papa va evitar utilitzar el tron quan els cardenals li havien de retre homenatge

Jesús al desert. Quaranta dies en imatges.

Quan tenia uns trenta anys, després de ser batejat, Jesús s'agafa un temps per a ell i se'n va al desert. L'esperit l'ha portat al desert on pot aclarir-se sobre la seva missió i vèncer la temptació de fer altra cosa que la voluntat de Déu. Aquí veieu en 40 imatges, una per cada dia, una representació de l'experiència de Jesús. Espero que us agradi.



Suposo que us hi heu fixat. És interessant com l'autor ha representat les temptacions de Jesús.
Si teniu alguna imatge preferida podeu comentar-la als comentaris.

Que seguiu tenint una bona quaresma!

Curiositats sobre l'elecció del papa. Un papa casat?

Qui pot escollir el papa (com i quan). 

El papa és elegit per votació.  Poden votar tots els cardenals, que al moment de declarar-se que no hi ha papa ("sede vacante") tinguin menys de 80 anys. Hi ha 117 cardenals que poden votar, un dels quals (Kasper) ja ha complert 80 anys. Per començar les votacions cal que hagin passat com a mínim 15 dies oficials en "sede vacante" o que, un cop reunits tots els cardenals electors (excepte els que ells mateixos s'hagin excusat) decideixin començar les votacions abans. Només que un sol cardenal elector vulgui forçar que les votacions comencin a partir dels 15 dies, i no abans, pot tranquil·lament i legalment fer-ho, senzillament no anant a Roma fins el dia 15 de Març. Hi està en el seu dret i fins i tot pot fer-ho, fins i tot pel bé de l'Església. Això no ha passat, i tots els cardenals electors ja s'han possat d'acord (majoria simple es suficient) per començar el dimarts 12. Mentre les votacions per escollir el papa no comencen, els cardenals (tots els que vulguin, i no només els electors) es reuneixen per discutir la situació actual de l'Església. Aquests dies abans del conclave són molt importants per construir les sinergies i els grups per escollir el papa. Per escollir el papa, els cardenals electors es tanquen en clau "conclave". El papa ha de ser escollit per dos terços del vots.

Qui pot ser escollit papa

La norma bàsica per determinar qui pot ser escollit papa es el canon 332 §1 del Codi de dret Canònic del 1983. El que diu és que aquell que ja sigui bisbe, al acceptar una elecció legítima, esdevé immediatament papa. No fa falta cap cerimònia. Si la pesona escollida no és bisbe se l'hauria d'ordenar bisbe immediatament. Això sembla indicar que pot ser papa qualsevol (a) home disposat a ser (b) batejat, (c) ordenat diaca, prebere i bisbe, (c)  amb ús de raó per acceptar l'elecció i si cal l'ordenació.

Això vol dir el següent:

1- Contràriament al que alguns mitjans de comunicació han dit (fins i tot vilaweb), no car ser cardenal per ser papa.
2 - No cal que l'escollit sigui bisbe, o ni tant sols capellà quan és elegit.
3 - Encara que no queda clar per la norma, la majoria d'experts en dret canònic interpreten que cal que l'elegit estigui previament batejat. Les raons d'aquesta interpretació són clares.

Un papa casat?

L'únic requisit per ser papa sembla ser doncs ser ordenat bisbe. Podem tenir un papa que estigui casat. La resposta del Referendary Apostolic (expert de dret canònic nomenat pel papa) Edward Peters, és que sí que és posible. En el passat, i de manera canònica, han estat ordenats bisbes homes casats, així que estar casat no és un impediment. Ara bé, per tradició i per l'article  §277 del codi de dret canònic, els bisbes casats han de deixar de tenir relacions conjugals, però els vots matrimonials es mantenen.

Bé, espero que us hagi servit.

------
Canon 332 § 1 

El Romano Pontífice obtiene la potestad plena y suprema en la Iglesia mediante la elección legítima por él aceptada juntamente con la consagración episcopal. Por lo tanto, el elegido para el pontificado supremo que ya ostenta el carácter episcopal, obtiene esa potestad desde el momento mismo de su aceptación. Pero si el elegido carece del carácter episcopal, ha de ser ordenado Obispo inmediatamente. 

Plenam et supremam in Ecclesia potestatem Romanus Pontifex obtinet legitima electione ab ipso acceptata una cum episcopali consecratione. Quare, eandem potestatem obtinet a momento acceptationis electus ad summum pontificatum, qui episcopali charactere insignitus est. Quod si charactere episcopali electus careat, statim ordinetur Episcopus.

La cançó de la setmana: tú Jesus (Kairoi)

Abstinència i dejuni. Normes a Cataluna, Anglaterra i Estats Units

Conceptes Basics:

Tots els fiels, cada u a la seva manera, per llei divina estan obligats a fer penitència. (CC 1249) L'abstinència i el dejuni són dos possibles maneres de fer penitència. Hi ha també altres maneres.

Dejuni vol dir no menjar durant un temps determinat. Abstinència vol dir deixar de fer alguna cosa o deixar de menjar algun tipus de menjar particular. Si voleu saber perquè em sembla que el dejuni l'abstinència són bona idea, podeu llegir-ho aquí. 

Tots els divendres de l'any i el temps de quaresma són dies penitencials de l'església universal. (C 1250)

Qui està obligat a fer dejuni i abstinència? 

-  Les normes sobre l'abstinència afecten tots els que tenen 14 anys o més. 

-  Les normes sobre el dejuni afecten les persones entre 18 (majoria d'edat a l'Església) i 59 anys inclusive. (C 1252, 97)

-  Les persones no obligades a fer abstinència estan igualment obligades a fer penitència en alguna forma o altra. 

-  Estar malalt pot ser uns excusa vàlida per no observar abstinència o dejuni. 

-  Els bisbes diocesans poden dispensar de l'obligació de l'abstinència i del dejuni. També poden fer-ho en cas d'individus particulars (és a dir de manera no genèrica), els rectors i els superiors religiosos. (C 1245)

Dies d'abstinència i dejuni.  

-  Dimecres de Cendra

-  Divendres Sant. 

-  Respecte la resta de divendres que no siguin solemitats, les conferències episcopals poden imposar or no lleis d'abstinència. 

Catalunya i Espanya

Abstinència de carn els divendres de quaresma. La resta de divendres l'abstinència es pot canviar per alguna altra penitència. 

2. El Miércoles de Ceniza, comienzo de la Cuaresma, y el Viernes Santo, memoria de la Pasión y Muerte de nuestro Señor Jesucristo, son días de ayuno y abstinencia. Los otros viernes de Cuaresma son también días de abstinencia, que consiste en no tomar carne, según antigua práctica del pueblo cristiano. [...]

3. En los restantes viernes del año, la abstinencia puede ser sustituida, según la libre voluntad de los fieles, por cualquiera de las siguientes prácticas recomendadas por la Iglesia: lectura de la Sagrada Escritura, limosna (en la cuantía que cada uno estime en conciencia), otras obras de caridad (visita de enfermos o atribulados), obras de piedad (participación en la santa misa, rezo del rosario, etc.) y mortificaciones corporales.

Conferència Episcopal Española de 21 de noviembre de 1986

Inglaterra i Gal.les 

Abstinència tots els divèndres de l'any.  (valid desde 16 Sep 2011) 

Si no menges carn normalment has de buscar un altre tipus de menjar per absternir-te. 

The Bishops have decided to re-establish the practice that this [penance] should be fulfilled by abstaining from meat. Those who cannot or choose not to eat meat as part of their normal diet should abstain from some other food of which they regularly partake. This is to come into effect from Friday 16 September 2011[...]

Many may wish to go beyond this simple act of common witness and mark each Friday with a time of prayer and further self-sacrifice. In all these ways we unite our sacrifices to the sacrifice of Christ, who gave up his very life for our salvation.

Spring 2011 plenary resolutions. 

Estats Units d'Amèrica. 

Abstinència de carn els divendres de quaresma. La resta de divendres l'abstinència es pot canviar per alguna altra penitència. Més detalls aquí.

Concretament, què vol dir no menjar carn o fer dejuni?

Explicitament, o implícitament, aquestes conferències episcopals estan seguint la Constitució Apostòlica Paenitemini, Paul VI, 1966

1. La llei de l'abstinència prohibeix menjar carn, però no ous, o productes lactics o condiments amb greix animal. 

2  La llei del dejuni permet un menjar complet al dia, però no prohibeix menjar alguna altra cosa al matí o a la nit, mentre s'observi pel que fa a la quantitat i qualitat, els costums locals. 

--------------------------------------------

Finalment, dejuni no relacionat amb la penitència. 

Dejuni Eucaristic 

Una hora de dejuni abans de prendre la comunió.  

§ 1. Quien vaya a recibir la santísima Eucaristía, ha de abstenerse de tomar cualquier alimento y bebida al menos desde una hora antes de la sagrada comunión, a excepción sólo del agua y de las medicinas.
§ 2.    El sacerdote que celebra la santísima Eucaristía dos o tres veces el mismo día, puede tomar algo antes de la segunda o tercera Misa, aunque no medie el tiempo de una hora.
 § 3.    Las personas de edad avanzada o enfermas, y asimismo quienes las cuidan, pueden recibir la santísima Eucaristía aunque hayan tomado algo en la hora inmediatamente anterior. (C 919)