La cançó de la setmana: he nascut en un poble

La vida humana

Així

és



com és



un



ésser



humà

durant



els diversos estadis

del seu desenvolupament.



Ara, reflexioneu, quines són conseqüències morals de la continuïtat de la persona humana?

--------
credits: La penúltima foto es cortesia de freedigitalphotos.net

Com a treballadors i treballadores cristians...

Com a treballadores i treballadors cristians afirmem la dignitat inalienable de les persones i de la classe obrera de tot el món. En aquest camí de recerca de propostes i solucions dignes de la condició humana, volem estendre la mà a tothom des de la nostra opció pels empobrits. Ho volem fer amb la responsabilitat i l’esperança que troben el fonament en Déu i en les persones, dues causes que no es poden separar mai per a qui seguim a Jesucrist.
            -- Manisfest 1r Maig Col·lectius Obrers Cristians 2013 --

 REIVINDIQUEM:

- el contingut de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) sobre el dret a l’habitatge signat per més d’un milió de persones, tal i com el va presentar la PAH juntament amb moltes altres entitats socials.

- l’anul·lació del deute financer il·legítim i impagable. 

- la visibilització del conflicte entre l’acumulació de capital i el sosteniment de la vida.

- l’execució de la ILP per una Renda Garantida Ciutadana

- el tancament dels Centres d’Internament per a Estrangers (CIE).

- un acord entre totes les institucions polítiques, sindicals, empresarials i socials per sortir de la crisis de manera justa i cooperadora.


- que és hora de deixar de donar les culpes als altres per intentar buscar el que cadascú i cada grup pot aportar al bé comú, deixant els interessos particulars en segon lloc.

- una major participació ciutadana en els afers públics confiant en la nostra capacitat de transformació.

Seguint les petjades de Sant Francesc i el Sultà Al-Kamil: una història verídica.

St Francis and the Sultan, by Robet Lenz OFM
 Courtesy of Trinity Sotres, www.trinitystores.com , 800.699.4482

El 1219, durant la cinquena creuada llançada pel Papa Inocenci III, que volia recuperar Jerusalem derrotant primer les forces musulmanes a Egipte, trobem la història verídica de Sant Francesc i el Sultà Al-Kamil.

Sant Francesc, acompanyat pel germà frare Illuminatus, va viatjar (suposo que amb els croats) a la ciutat egípcia de Damieta, que els croats teníen assetjada. El cap de les forces musulmanes era el sultà Al-Kamil, quart sultà d'Egipte, de la dinastia dels Ayyubid, fill dels sultà al-Adil, i germà de Saladin. Al-Kamil era un dirigent pragmàtic, si ho jutgem per les ofertes de treva que havia ofert més d'un cop als creuats. El cap de les forces creuades era el delegat papal Pelagius.

Segons els historiadors sembla no està clar quines eren les intencions de Sant Francesc quan va anar a Egipte. Alguns pensen que volia aconseguir acabar amb al guerra, altres pensen que volia convertir el sultà. Jo no hi veig cap contradicció així que en realitat potser volia les dues coes.

Sigui com sigui el que si que sabem és que Sant Francesc va voler parlar amb el sultà en persona, i amb aquèst propòsit va travessar les línies enemigues. Així ho explica Sant Bonaventura:

Acompañado, pues, de un hermano llamado Iluminado se puso en camino, y de pronto se encontraron con los guardias sarracenos, que se precipitaron sobre ellos como lobos sobre ovejas y los trataron con crueldad. Después los llevaron a la presencia del sultán, según lo deseaba el varón de Dios. Entonces el jefe les preguntó quién los había enviado, cuál era su objetivo, con qué credenciales venían y cómo habían podido llegar hasta allí; y el siervo de Cristo Francisco le respondió con intrepidez que había sido enviado no por hombre alguno, sino por el mismo Dios altísimo, para mostrar a él y a su pueblo el camino de la salvación y anunciarles el Evangelio de la verdad. Y predicó ante dicho sultán sobre Dios trino y uno y sobre Jesucristo salvador de todos los hombres con gran convicción.  [LM 6,9 aqui]

Sabem que a Sant Francesc no el van matar sinó que va aconseguir parlar amb el Sultà en persona. No sabem segur que es van dir. I cal tenir encompte que la comunicació devia ser bastant difícil, doncs Sant Francesc no sabia Arab i el Sultà se suposa que no n'entenia d'Italià.  De totes maneres sembla bastant clar, o almenys es pot deduir de les consequències de l'encontre, que d'alguna manera els dos personatges es van influir mútuament, i que devia haver-hi una actitud mútua de respecte i de buscar l'entesa.

Consequències de l'Encontre.

Quan Sant Francesc va tornar a Itàlia va canviar la regla que havia escrit pels seus germans frares. Va posar-hi que aquells que fóssin cridats d'anar als musulmans se'ls hauria de permetre de fer-ho.

El 1272 un sultà va autoritzar els Franciscans a instal·lar-se en el cenacle de Jerusalem. El 1342 el papa Clement VI va anomenar els Franciscans custodis de la Terra Santa en nom de l'Església Catòlica.



------
Si voleu més informació sobre l'encontre aquí hi ha un llibre en anglès sobre Sant Francesc i el Sultà.  En castellà podeu consultar La Vida de Sant Francesc d'Assis, online, i també podeu consultar un altre text de la  La vida de Sant Francesc escrit també per Sant Bonaventura. 

La cançó de la setmana: caldrà dir que sí

Seguir Jesús és entrenar-se per a viure lliures del poder de la mort

Aprendre a seguir Jesús és l'entrenament necessari per esdevenir un ésser humà. Ser un ésser humà no és una condició natural, sinó que demana entrenament. La classe d'entrenament que demana, tanmateix, té totalment a veure amb la mort. Seguir Jesús és anar amb ell a Jerusalem on serà crucificat. Seguir Jesús és, en consequència, portar a terme un entrenament que refusa deixar que la mort, fins i tot una mort a mans dels enemics, determini la nostra forma de viure.  

   --- Stanley Hauerwas, Working With Words (p.78), traduit d'aquí   

Hem vist. Ens hem deixat il·luminar. Ens hem compromès.

Des del seguiment a Jesucrist aquest és un manifest oportú per l'1 de Maig. Llarga vida als moviments obrers cristians de Catalunya. Aquest va ser per l'any 2012, però igualment val la pena. El nou manifest us el penjo quan el tingui apunt.


               HEM VIST QUE:

• Totes les mesures econòmiques, laborals i socials provoquen pèrdues importants dels drets dels treballadors i treballadores.

• Moltes famílies estan sent afectades en la seves relacions per situacions de tensió, angoixa, estrès, depressió, canvis de caràcter...

• Va augmentant el nombre d’aturats i aturades.

• Els joves miren amb molta inseguretat el seu futur.

• Cada vegada hi ha més persones abocades a la marginació.

• Algunes persones grans han de mantenir, amb les seves pensions que moltes vegades són petites, la precarietat econòmica dels seus fills i néts.

• Hi ha famílies que han de renunciar a les seves vivendes perquè no poden pagar les hipoteques.

• Treballadors d’altres llocs que han de tornar als seus  països d’origen per manca de sortides laborals i perspectiva de futur.

              ENS HEM DEIXAT IL·LUMINAR PER L'EVANGELI SEGONS MARC QUE...

• Ens recorda que Jesús veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor (Mc 6, 34).

• Ens adverteix que sempre ens faltarà una cosa per gaudir del Regne de Déu si no donem el que tenim als pobres (Mc 10, 21).
• Ens subratlla que per ser important en mig de la gent cal ser servidor a l’estil de Jesús que va donar la vida (Mc 10, 43).

• Ens crida a discernir la nostra escala de valors davant un món materialista i consumista (Mc 12, 17).

• Ens fa mirar i visibilitzar els petits gestos de vida dels més petits de la nostra societat (Mc 12, 44).

• Ens empeny a fer una lectura creient de la realitat que estem vivim sense por ni fatalisme (Mc 14, 28).

              ENS SENTIM COMPROMESOS A;

Ens sentim compromesos a:

• Continuar denunciant totes les injustícies que atempten contra els drets humans dels treballadors i treballadores a partir d’actuacions que visibilitzin les víctimes de la crisi.

• Treballar allà on som (família, barri, lloc de treball, parròquia, moviments, associacions...) per crear xarxes de solidaritat.

• Tenir una actitud reivindicativa tant a nivell individual com col·lectiu davant les administracions que tenen la responsabilitat de garantir els drets i el benestar de totes les persones.

• Sensibilitzar les persones que formem l’Església perquè donem exemple evangèlic des de l’austeritat, confiança, esperança, justícia, germanor, hospitalitat, amor fratern i acollida.

• Educar a un estil de vida més auster, valorant les coses petites, sabent compartir el poc que tenim... amb el nostre testimoni en el dia a dia; i, a la vegada, amb la creació d’espais de trobada de solidaritat i acollida: bancs dels temps, bescanvi de coses, caixes de resistència, compartir béns, pedagogia del saber administrar, borses de treball, ajuda mútua...

Aquests compromisos són una mica generals com toca per un manifest. Cal que cada persona els concreti. Omple la teva llista.

              EN VISTA D'AIXÒ EM COMPROMETO A LES ACCIONS CONCRETES:

• ....... 

• .......

• .......

Que tingueu un bon dia!