Seguint les petjades de Sant Francesc i el Sultà Al-Kamil: una història verídica.

St Francis and the Sultan, by Robet Lenz OFM
 Courtesy of Trinity Sotres, www.trinitystores.com , 800.699.4482

El 1219, durant la cinquena creuada llançada pel Papa Inocenci III, que volia recuperar Jerusalem derrotant primer les forces musulmanes a Egipte, trobem la història verídica de Sant Francesc i el Sultà Al-Kamil.

Sant Francesc, acompanyat pel germà frare Illuminatus, va viatjar (suposo que amb els croats) a la ciutat egípcia de Damieta, que els croats teníen assetjada. El cap de les forces musulmanes era el sultà Al-Kamil, quart sultà d'Egipte, de la dinastia dels Ayyubid, fill dels sultà al-Adil, i germà de Saladin. Al-Kamil era un dirigent pragmàtic, si ho jutgem per les ofertes de treva que havia ofert més d'un cop als creuats. El cap de les forces creuades era el delegat papal Pelagius.

Segons els historiadors sembla no està clar quines eren les intencions de Sant Francesc quan va anar a Egipte. Alguns pensen que volia aconseguir acabar amb al guerra, altres pensen que volia convertir el sultà. Jo no hi veig cap contradicció així que en realitat potser volia les dues coes.

Sigui com sigui el que si que sabem és que Sant Francesc va voler parlar amb el sultà en persona, i amb aquèst propòsit va travessar les línies enemigues. Així ho explica Sant Bonaventura:

Acompañado, pues, de un hermano llamado Iluminado se puso en camino, y de pronto se encontraron con los guardias sarracenos, que se precipitaron sobre ellos como lobos sobre ovejas y los trataron con crueldad. Después los llevaron a la presencia del sultán, según lo deseaba el varón de Dios. Entonces el jefe les preguntó quién los había enviado, cuál era su objetivo, con qué credenciales venían y cómo habían podido llegar hasta allí; y el siervo de Cristo Francisco le respondió con intrepidez que había sido enviado no por hombre alguno, sino por el mismo Dios altísimo, para mostrar a él y a su pueblo el camino de la salvación y anunciarles el Evangelio de la verdad. Y predicó ante dicho sultán sobre Dios trino y uno y sobre Jesucristo salvador de todos los hombres con gran convicción.  [LM 6,9 aqui]

Sabem que a Sant Francesc no el van matar sinó que va aconseguir parlar amb el Sultà en persona. No sabem segur que es van dir. I cal tenir encompte que la comunicació devia ser bastant difícil, doncs Sant Francesc no sabia Arab i el Sultà se suposa que no n'entenia d'Italià.  De totes maneres sembla bastant clar, o almenys es pot deduir de les consequències de l'encontre, que d'alguna manera els dos personatges es van influir mútuament, i que devia haver-hi una actitud mútua de respecte i de buscar l'entesa.

Consequències de l'Encontre.

Quan Sant Francesc va tornar a Itàlia va canviar la regla que havia escrit pels seus germans frares. Va posar-hi que aquells que fóssin cridats d'anar als musulmans se'ls hauria de permetre de fer-ho.

El 1272 un sultà va autoritzar els Franciscans a instal·lar-se en el cenacle de Jerusalem. El 1342 el papa Clement VI va anomenar els Franciscans custodis de la Terra Santa en nom de l'Església Catòlica.



------
Si voleu més informació sobre l'encontre aquí hi ha un llibre en anglès sobre Sant Francesc i el Sultà.  En castellà podeu consultar La Vida de Sant Francesc d'Assis, online, i també podeu consultar un altre text de la  La vida de Sant Francesc escrit també per Sant Bonaventura.