Que les dones es cobreixin el cap, com els homes es cobreixen els testicles. Per fi, la solució a 1 Co 11:15

Tradicionalment, seguint les indicacions de Sant Pau a la primera carta als Corintis, les dones cristianes s'han cobert el cap a dins de les esglésies. Les explicacions de Pau però són una mica confuses i presenten alguns problemes d'intepretació, que en aquest apunt volem solucionar.

Abans de començar però, vull recordar que aquesta pràctica de que les dones es cobreixin el cap, és encara present en algunes denominacions evangèliques, i també en alguns cercles catòlics. Jo per exemple, he estat en algunes misses on n'he contat més de deu, de vels o mantellines. 

Mirem primer els textos: 

Quan un home prega o profetitza amb el cap cobert, deshonora el seu cap, i quan una dona prega o profetitza amb el cap sense cobrir, deshonora el seu cap, perquè és igual que si anés rapada. Per tant, si una dona no es vol cobrir, que es talli els cabells; però si li fa vergonya de tallar-se'ls o de rapar-se, que es cobreixi. (BCI 1 Co 11:4-6)

Judiqueu-ho vosaltres mateixos: ¿és correcte que una dona pregui a Déu amb el cap descobert? ¿No us ensenya la mateixa naturalesa que els cabells llargs són un deshonor per a l'home, però, en canvi, són motiu de glòria per a la dona? És que la cabellera li ha estat donada com un vel. (BCI, 1 Co 11:13-15)

El problema

El problema és que Pau sembla contradir-se en el seu argument. Per una banda si una dona prega mostrant el cabells és un deshonor [ἀτιμία]. Per altra banda si una dona té els cabells llargs és motiu de gloria [δόξα, també traduit per honor (RSR95)].  En que quedem, doncs els cabells llargs són motiu d'honor i glòria, o deshonor i vergonya? 

El mateix passa amb el vel. Per una banda els cabells li han estat donats a la dona com una cobertura, com un vel [περιβολαίου], però per altra banda sembla que els cabells no són un vel, sinó que s'han de cobrir. En que quedem doncs, els cabells serveixen com a vel, o necessiten d'un vel?

La solució al problema

La solució al problema passa per trobar la traducció correcta del terme [περιβολαίου] que la BCI tradueix com a vel.  Troy Martin a en un article seu ( JBL 123/1 (2004) 75–84 ) argumenta que la paraula περιβολαίου, s'hauria de traduir en el text anterior no coma vel, sinó com a testicle. 

Com veurem, amb aquesta traducció els problemes anteriors se solucionarien.

És defensable la traducció de περιβολαίου com a testicle? Doncs sí, trobem diversos casos on és així. Per exemple περιβολαίου s'ha de traduir com a testicle en el text d'Eurípedes on Hercules parla d'haber rebut els signes de la pubertat (peribolaion), o en l'obra d'Aquilles Tatius, on els diversos elements d'un jardí es descriuen eròticament en relació als genitals masculins i femenins. La paraula περιβολαίου té també doncs un significat possible que la relaciona amb els organs reproductors masculins. 

Aquesta traducció del text de Pau vé reforçada pels conceptes que els grecs antic tenien per explicar mèdicament les funcions reproductives. El famos metge Hippocrates, i els seus seguidors, explicaven que el semen es guardava dins del crani, tant en els homes com en les dones. Els testicles dels homes es consideraven com uns pesos per fer baixar el semen des del crani cap avall i poder ser ejeculat. Els cabells humans, tant al cap com al pubis, pels antics són també importants, com a òrgans que creixien a base d'atreure i condensar fluids corporals com ara el semen. Pels homes, el circuit natural del semen seria baixar del cap al penis gràcies al pes dels testicles, el cabell curt dels homes i el pel als genitals serveixen per afavorir aquest procés. Per les dones, el circuit natural és des de l'uter cap al cap. Les dones amb cabells llargs demostraven la seva fertlitat perquè els cabells atraien el semen cap amunt, i a més creixien gràcies a condensar el semen. Per afavorir aquest procés de pujar el semen, les dones que podien es depilaven les parts inferiors perquè els pels pubics no contrarestessin l'efecte dels cabells.

Dos exemples per confirmar aquests conceptes. Els test típic dels metges Hippocratics per confirmar la fertilitat de les dones era posar un supositori perfumat a l'uter de la dona i el seguent dia veure si es podia percebre el perfum olorant-li la boca. Sí la resposta és positiva és que la dona era fèrtil. Els cabells llargs haurien fet pujar els fluids cap amunt i per això es podia sentir l'olor. També tenim per exemple l'escena de l'obra d'Aristòfanes on Praxàgora es defensa de les acusacions d'infidelitat, demanant al marit que li olori el seu cap. El marit diu que no a totes les dones els passa que el cap els olori a semen després del coit, però ella li respon que certament no a totes, però si les que son fertils com ella, que han de menjar alls per camuflar l'olor. 

Tots aquests exemples estan trets de l'article de'n Troy Martin. 

Explicació de la solució

Segons els antics, especialment a partir de la pubertat, els cabells de les dones acuten com a part del sistema reproductor, són donats a la dona per Déu per complir la mateixa funció que els testicles compleixen en els homes: la bona circulació del semen. Els cabells llargs en la dona, perquè són una mostra de la seva fertilitat i capacitat reproductiva, són motiu de glòria per a ella, i també motiu d'honor per al cap de la dona, que és el marit. Tot i mostrar fertilitat i ser motiu d'orgull els cabells de les dones s'han de cobrir, perquè no és correcte de mostrar part del sistema reproductor quan es prega. Els cabells llargs en els homes, en canvi, són motiu de vergonya [ἀτιμία] perquè retenen el semen de l'home i fan que sigui infèrtil. Totes aquestes consideracions, o molt semblants, sobre la "mateixa naturalesa", són segurament les consideracions que els cristians de Corint podrien tenir al pensament quan Pau els demana que considerin el tema des del punt de vista de la naturalesa.

La traducció final podria quedar així

Judiqueu-ho vosaltres mateixos: ¿és correcte que una dona pregui a Déu amb el cap descobert? ¿No us ensenya la mateixa ciència mèdica que els cabells llargs són un deshonor per a l'home, però, en canvi, són motiu de glòria per a la dona? És que la cabellera li ha estat donada a la dona com un testicle. (1 Co 11:13-15)

Consequències

Si aquesta és la interpretació correcta del text de Pau, llavors podem estar contents. Els avèncos de la ciència mèdica ens han descobert quina és la funció dels diversos òrgans del cos i sabem que els cabells not tenen res a veure amb el moviment del semen o la fertilitat de les dones. Potser amb això n'hi hauria d'haver prou per deixar les mantellines a casa. 

Unitat: això que ens uneix.

From, Cartoon Church, with permission

Besant els peus de les dones. Molt soroll per a res?

En un article a l'abril vaig aplaudir molt que el Papa Francesc, enlloc de fer cas del Missal Romà i només incloure persones mascles, rentés els peus d'homes i de dones en la Liturgia del Dijous Sant. Fent això, el papa va mostar que els signe de rentar els peus és uns signe de l'amor fratern de Déu a totes les persones.

El problema, és que han passat els mesos i el papa Francesc no ha canviat la norma. El papa Francesc estava en el seu dret de el que va fer. Tal com diu el codi de dret canònic 331 (1983 CDC 331) el papa, en virtut de la seva funció, té potestat ordinaria, suprema, plena, immediata, i universal en l'Esglesia, i per tant pot canviar o dispensar immediatament qualsevol norma que no sigui d'origen diví, que és el cas del rentat dels peus. Els bisbes però, almenys en teoria, no poden saltar-se la norma i necessiten el permís del Papa si volen fer-ho.

És conegut que alguns pocs bisbes van obtenir permís administratiu dels papes anteriors per fer-ho, i també és conegut que hi ha capellans i parròquies que es salten la norma sense tenir-ne permís. Al final, el gest del papa no fa res més que confondre el personal. Li demano al papa que aclareixi la seva posisció sobre el tema. De fet ja ho hauria d'haber fet just després de setmana santa.  Si cal, que ajusti les normes perquè cada parròquia ho faci com li sembli, o demani si vol que totes les parròquies incloguin homes i dones.  En tot cas necessitem un aclariment, sinó el seu gest no farà res més que complicar els conflictes litúrgics que sempre apareixen en dates assenyalades.

Escoltant la Teresa Forcades. Procés constituent

En els apunts previs vam veure com el capitalisme s'oposa a la llibertat i es basa en principis d'avarícia i dictadura financera (vegeu apunt1, apunt2). El capitalisme és un sistema immoral i que crea injustícia social. El que necessitem és canviar-lo i construir un marc més humà per a la nostra societat.

PROCÉS CONSTITUENT

El Procés Constituent és la proposta llançada per la Teresa Forcades i de l'Arcadi Oliveres per tal de transformar el sistema, i passar del sistema capitalista/dictadura-financera a un nou marc de conviència.

En el conjunt de la societat catalana, un nou marc de convivència s'hauria d'establir creant una constitució per al nostre país. L'objectiu del procés constituent és doncs, crear una candidatura per a les pròximes el·leccions catalanes, per tal de possar immediatament en marxa un procés constituent  per a la república catalana.

És l'hora de passar dels actes simbòlics a les accions transformadores i implicar-hi tota la societat.

CARACTERÍSTIQUES DEL PROCÉS

a) Pacífic: existeixen canvis socials que no són pacífics, però aquests mai han portat a una major justícia social. A més des del punt de vista cristià només un canvi pacífic és l'única opció que podem estar disposats a seguir.

b) Democràtic: si volem respectar la dignitat de les persones, el canvi ha de ser també democràtic. Hem d'aprofundir en una democràcia cada cop més participativa.

c) Recuperació de la subjectivitat política. Hem de re-descobrir que el poder dels canvis socials rau en el poble. Mai n'hi ha hagut prou amb la violència per aturar un poble, sempre ha calgut també la ideologia, que la gent es pensi que no hi ha alternativa. Hem de descobrir-nos amb una imaginació creativa. Hi aquesta visió de que hi ha alternativa és la motivació dels canvis socials, que sempre comencen des de baix (inclús, per exemple el concili Vaticà II).

d) Unitat en la diversitat. El procés constituent no és un procés uniformitzador. No volem una societat on tothom estigui tallat amb el mateix patró, sinó un marc que respecti la llibertat i la diferència.

Al llibre del Genesis trobem la història de la Torre de Babel (Gn 6) on els homes estan units en un sol projecte i una sola llengua. Déu però envia la diversitat linguística i el projecte no es du a terme. Déu vol la unitat però no la uniformitat dels humans. Aquesta història es complementa amb la que trobem al Actes dels apòstols, el dia de Pentacosta (Ac 2). L'esperit baixa sobre la comunitat reunida. Cada un dels apòstols parla amb la seva llengua, i a la vegada cada persona que escolta enten el que diuen també en la pròpia llengua.

Així doncs, no volem un procés uniformitzador on tots som tallts d'un mateix patró, sinó respectar la llibertat i per tant la pluralitat. Cadascú és una peça única que aporta el que li és distintiu. Així és com la vida batega i val la pena.

e) Urgència A Catalunya hi ha un 30% de probresa (gent que té series dificultats per arribar a final de mes) i un 12% (dins d'aquest 30%) de misèria (gent que ha de fer cua per poder menjar). Aquestes són unes quantitats altíssimes. A venezuela per exemple, hi ha avui un 20% de pobresa i un 7% de misèria, molt menys que a Catalunya. I encara pitjor, a cada moment hi ha gent que es queda sense feina o sense casa. Aquestes dades ens han de fer reaccionar.

No hem d'esperar a que cadascú de nosaltres estigui sense feina o casa per reaccionar. És com la història aquesta "primer van venir pels comunistes, i com que no era comunista no vaig dir res; després van venir pels jueus, i com que no era jueu no vaig dir res, després van venir pels homosexuals, i com que no era homosexual no vaig dir res, finalment quan van venir per mi ja no hi havia ningú per denunciar el que estava passant" (Martin Niemoller, múltiples versions). No esperis a que et toqui a tu per mobilitzar-te.

Així doncs, és un procés urgent, que no vol dir que ens hagim de precipitar, però ha de ser un procés a curt termni.

f) Farem la revolució i la tornarem a fer. 

Hem de canviar de xip en com vivim en comunitat. Aprendre a funcionar més col·lectivament i més assembleariament. De totes maneres, un cop hagim canviat el marc social no tot serà perfecte. La revolució no és una cosa tancada. Cal doncs, que mantinguem una manera de fer participativa, crítica i democràtica, que ens permeti també en el futur questionar-nos i canviar la societat cap a millor.

----

Per saber-ne més del Procés constituent i dels seus principals punts polítics i de maneres de fer, que s'han d'anar concretant en els següents mesos, podeu llegir el manifest i apuntar-vos si ho considereu oportú per constituir una assamblea local.  Benvinguts, i bons sort.

Exodus International demana perdó. La teràpia reparativa ex-gai és anticristiana.

Després de trenta-set anys promovent teràpies reparatives per canviar l'orientació dels gais,  Exodus international, ha acceptat la realitat. Les teràpies reparatives no funcionen. Exodus tancarà les portes i es convertirà en una nova organització més cristiana i acollidora.  El president ha escrit una carta demanant  perdó. Aquí en teniu un fragment: 

Si us plau, sapigueu que em estic molt arrepentit. Em sap molt greu el dolor i el mal que molts de vosaltres heu sofert. Em sap greu que alguns de vosaltres hagiu hagut de passar-vos anys lluitant contra la vergonya i el sentiment de culpa quan veieu que la vostra ortientació no canviava. Em sap greu haver promogut que l'orientació sexual es podia canviar i defensat teories sobre l'orientació sexual que estimatitzaven els pares. Em sap greu no haver-vos defensat quen persones que públicament estaven al meu costat us han insultat dient-vos sodomites o coses pitjors. Em sap greu que, coneixent-vos tant bé com us conec, hagi fallat d'esplicar públicament que els gais i les lesbianes són tant capaces de ser uns pares exemplars com les persones heterosexuals. Em sap greu que quan celebrava que tornaveu al Christ, abandonant la vostra sexualitat, celebrava sense cap mena de simpatia com acabaveu les vostres relacions i se us partia el cor. Em sap greu haver-vos donat a entendre que les vostres famílies eren pitjors que la meva. 

Més que res, em sap greu que molts de vosaltres hàgiu interpretat el méu rebuig a partir de la religió com un rebuig per part de Déu. Em sap molt de greu que molts de vosaltres hàgiu deixat la fe, i que alguns hàgiu decidit acabar amb la vostra vida. Per la resta de la meva vida només proclamaré la veritat completa de l'evangeli, una veritat de gràcia, misericòrdia i de crida a entrar en una relació inseparable amb Déu. 

Exodus internacional, després de molts anys de crítiques per persones que havien passat pel seu programa, ha reconegut la realitat. Entre mil persones que intentin canviar l'orientació sexual potser una ho podria acabar aconseguint. Intentar canviar l'orientació sexual porta a la depressió, a l'autoodi, i a vegades al suicidi, mentre que acceptar l'orientació sexual porta cap a la realització personal. 

El fet que aquestes pràctiques reparatives es defensesin des del punt de vista religiós, i que hagi resultat que de fet eren contràries a l'evangeli és la part més rellevant. Déu és la font de la Veritat. És la Veritat Plena. Al final no que queda més remei que escoltar l'Esperit de Déu, l'Esperit que ens porta cap a la Veritat. 

Amb tot aquest canvi Exodus International segueix els passos de Courage UK, que també apostava per teràpies reparatives però ja fa tretze anys va decidir escoltar la realitat i reformar-se. 

Deo gratias. Veritas vincit.