 |
| La Ronit, la guia del pelegrinatge a Terra Santa, explicant la diferència entre phileo i àgape. |
El text
El text que ens interessa llegeix així:
El problema
La versió en català del diàleg entre Pere i Jesus no permet veure, per manca de vocabulari, que Jesús utilitza dues paraules diferents per dir estimar: phileo i àgape.
En el grec clàssic, àgape fa referència a l'amor sacrificial, un amor sovint relacionat amb el compromís o amb el deure, un amor desinteressat. Phileo, per contra, fa referència l'interès o afecte especial que tenim envers algú amb qui ens hem associat, o que ens és proper, és l'afecte entre amics.
Normalment es diu que àgape és la forma d'amor més alta, és l'amor amb que Déu estima. Per exemple, àgape és la paraula que Joan utilitza quan diu que Déu és amor, o la que trobem quan Jesús ens demana d'estimar els nostres enemics. No podem estimar (com amics, phileo) els nostres enemics. Només els podem estimar amb l'amor sacrificial d'àgape.
Un cop explicat això el diàleg queda així:
Parem-nos aquí doncs uns moments a pair o reflexionar sobre el que acabem de llegir.
Quina implicació te l'ús d'aquestes dues paraules?
Interpretacions
Possibles interpretacions:
A) Jesús demana a Pere si se l'estima tal com Déu estima, amb l'amor més elevat, sacrificial, però Pere, potser perquè encara afectat per haver negat Jesús tres vegades, només pot dir a Jesús que l'estima com amic. Finalment Jesús baixa al nivell de Pere i li pregunta si se l'estima com amic. Quan Pere li diu que sí, Jesús es mostra satisfet amb aquesta resposta.
B) Pere troba que la pregunta de Jesús "m'estimes?" utilitzant àgape, és una mica freda, massa enfocada sobre el sentit del deure, i prefereix respondre amb el verb phileo, que fa una referència a una estimació més afectiva, més personal.
C) Les diferències entre phileo i àgape són molt clares en el grec clàssic de Plató i Aristòtil, però en el grec Koiné de l'època de Jesús les dos paraules gairebé s'utilitzen com a sinònims. En aquest cas les diferències de significat serien mínimes, questions de matisos molt poc significatius.
[ A : Hironside comentary, B: Trench, C: F.F Bruce ]
Defensa de l'opció C: a la pràctica phileo i àgape volen dir el mateix
Seguint David Regan podem estudiar l'us dels dos termes:
En conclusió no està clar que les diferències entre phileo i àgape siguin gaire rellevants. Potser són tan poc importants com el fet que Jesús a la primera resposta diu "Pastura els meus anyells" mentre que a la segona i tercera resposta diu "Pastura les meves ovelles". Encara que anyells i ovelles no siguin exactament el mateix, actuen a la pràctica com a sinònims en el text, i fins ara no he vist que ningú en tregui conclusions teològiques d'això. De manera similar pot passar amb phileo/àgape, que encara que potser tinguin diferències de matís, segurament es pot defensar que a la pràctica actuen de manera bastant sinònima en el text. Si teniu opinions diferents però, són benvingudes.
A vegades saber grec és molt útil (vegeu el meu article "Que les dones es cobreixin el cap, com els homes es cobreixen els testicles" ) altres vegades, el fet que alguns volguem demostrar que saber grec serveix per alguna cosa pot fer posar massa ènfasi en els matisos i perdre'ns la part important del que s'ha d'entendre.
Allò que és important del text
Pere va negar Jesús tres vegades fins i tot després de d'afirmar, que ell, encara que tots els altres deixebles abandonéssin el Senyor, ell mai ho faria. (Mt 26, 31-35). Jesus ara li pregunta, m’estimes més que aquests?
Com tots els altres deixebles Pere ha abandonat Jesús, i encara més, l'ha traït tres vegades.
Jesús ara busca perdonar Pere de manera que pugui portar endavant la seva missió. No se m'acut manera millor de refer la relació entre Pere i Jesús que la manera amb que Jesús ho fa. El passatge és d'una força increible, Jesus perguntant-li a Pere, des de l'amor, tres vegades, com tres vegades el va negar, si Pere se l'estima, i a cada resposta encarregar-li que pasturi les seves ovelles.
Si vosaltres haguéssiu trobat una manera millor de fer-ho, si us plau, escriviu-ho al blog.
Gràcies!
Aquest estiu encara queden uns quants articles sobre Terra Santa. Espero que us agradin. Ja sabeu que els vostres comentaris sempre son benvinguts. Gràcies per haber llegit tot l'article!
El text que ens interessa llegeix així:
Jesús va preguntar a Simó Pere:
– Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests?
Ell li respongué:
– Sí, Senyor, tu saps que t’estimo.
Jesús li diu:
– Pastura els meus anyells.
Per segona vegada li pregunta:– Simó, fill de Joan, m’estimes?
Ell li respon:
– Sí, Senyor, tu saps que t’estimo.
Jesús li diu:
– Pastura les meves ovelles.
Li pregunta Jesús per tercera vegada:
– Simó, fill de Joan, m’estimes?
Pere es va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l’estimava, i li respongué:
– Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t’estimo.
Li diu Jesús:
– Pastura les meves ovelles.
(Jn 21,15-17, BCI)
El problema
La versió en català del diàleg entre Pere i Jesus no permet veure, per manca de vocabulari, que Jesús utilitza dues paraules diferents per dir estimar: phileo i àgape.
En el grec clàssic, àgape fa referència a l'amor sacrificial, un amor sovint relacionat amb el compromís o amb el deure, un amor desinteressat. Phileo, per contra, fa referència l'interès o afecte especial que tenim envers algú amb qui ens hem associat, o que ens és proper, és l'afecte entre amics.
Normalment es diu que àgape és la forma d'amor més alta, és l'amor amb que Déu estima. Per exemple, àgape és la paraula que Joan utilitza quan diu que Déu és amor, o la que trobem quan Jesús ens demana d'estimar els nostres enemics. No podem estimar (com amics, phileo) els nostres enemics. Només els podem estimar amb l'amor sacrificial d'àgape.
Un cop explicat això el diàleg queda així:
Jesús: m'estimes? (àgape)
Pere: sí, t'estimo. (phileo)
Jesús: m'estimes? (àgape)
Pere: sí, t'estimo. (phileo)
Jesús: m'estimes? (phileo)
Pere: sí, t'estimo. (phileo)
Parem-nos aquí doncs uns moments a pair o reflexionar sobre el que acabem de llegir.
Quina implicació te l'ús d'aquestes dues paraules?
Interpretacions
Possibles interpretacions:
A) Jesús demana a Pere si se l'estima tal com Déu estima, amb l'amor més elevat, sacrificial, però Pere, potser perquè encara afectat per haver negat Jesús tres vegades, només pot dir a Jesús que l'estima com amic. Finalment Jesús baixa al nivell de Pere i li pregunta si se l'estima com amic. Quan Pere li diu que sí, Jesús es mostra satisfet amb aquesta resposta.
B) Pere troba que la pregunta de Jesús "m'estimes?" utilitzant àgape, és una mica freda, massa enfocada sobre el sentit del deure, i prefereix respondre amb el verb phileo, que fa una referència a una estimació més afectiva, més personal.
C) Les diferències entre phileo i àgape són molt clares en el grec clàssic de Plató i Aristòtil, però en el grec Koiné de l'època de Jesús les dos paraules gairebé s'utilitzen com a sinònims. En aquest cas les diferències de significat serien mínimes, questions de matisos molt poc significatius.
[ A : Hironside comentary, B: Trench, C: F.F Bruce ]
Defensa de l'opció C: a la pràctica phileo i àgape volen dir el mateix
Seguint David Regan podem estudiar l'us dels dos termes:
- En la versió dels setanta, phileo i àgape s'utilitzen per traduir la mateixa paraula hebrea, per exemple a la història de Josep, on Jacob se estima Josep preferencialment (Gn 37,3-4)
- La paraula àgape no necessàriament vol dir un amor elevat, per exemple, a la segona carta de Timoteu s'utilitza àgape per signficar l'amor a aquest món enlloc de per la causa de l'evangeli.
- L'evangeli de Joan utilitza agape i phileo de manera intercanviable. Per exemple, el "Pare estima el Fill" (àgape Jn 3:35, phileo Jn 5:20), o quan parla del deixeble que Jesús estimava (àgape, Jn 13:23; 19:26, 21:7, phileo Jn 20:2).
En conclusió no està clar que les diferències entre phileo i àgape siguin gaire rellevants. Potser són tan poc importants com el fet que Jesús a la primera resposta diu "Pastura els meus anyells" mentre que a la segona i tercera resposta diu "Pastura les meves ovelles". Encara que anyells i ovelles no siguin exactament el mateix, actuen a la pràctica com a sinònims en el text, i fins ara no he vist que ningú en tregui conclusions teològiques d'això. De manera similar pot passar amb phileo/àgape, que encara que potser tinguin diferències de matís, segurament es pot defensar que a la pràctica actuen de manera bastant sinònima en el text. Si teniu opinions diferents però, són benvingudes.
A vegades saber grec és molt útil (vegeu el meu article "Que les dones es cobreixin el cap, com els homes es cobreixen els testicles" ) altres vegades, el fet que alguns volguem demostrar que saber grec serveix per alguna cosa pot fer posar massa ènfasi en els matisos i perdre'ns la part important del que s'ha d'entendre.
Allò que és important del text
Pere va negar Jesús tres vegades fins i tot després de d'afirmar, que ell, encara que tots els altres deixebles abandonéssin el Senyor, ell mai ho faria. (Mt 26, 31-35). Jesus ara li pregunta, m’estimes més que aquests?
Com tots els altres deixebles Pere ha abandonat Jesús, i encara més, l'ha traït tres vegades.
Jesús ara busca perdonar Pere de manera que pugui portar endavant la seva missió. No se m'acut manera millor de refer la relació entre Pere i Jesús que la manera amb que Jesús ho fa. El passatge és d'una força increible, Jesus perguntant-li a Pere, des de l'amor, tres vegades, com tres vegades el va negar, si Pere se l'estima, i a cada resposta encarregar-li que pasturi les seves ovelles.
Si vosaltres haguéssiu trobat una manera millor de fer-ho, si us plau, escriviu-ho al blog.
Gràcies!
Aquest estiu encara queden uns quants articles sobre Terra Santa. Espero que us agradin. Ja sabeu que els vostres comentaris sempre son benvinguts. Gràcies per haber llegit tot l'article!
