Finalment m'en vaig a Terra Santa. Feia molt temps que volia anar-hi, i al final m'he decidit que aquest any -en que canvio de feina- és l'any que toca fer-ho. Després de setmanes infroctuoses de búsqueda, he aconseguit trobar un grup prou interessant per apuntar-m'hi; a més em permeten compartir habitació, cosa que era una condició necessària per a reduir costos.
Quan ja ho tenia tot emparaulat arribo a casa i veig un programa a Tv3 sobre els efectes de la crisi, amb entrevistes a tot de joves adults que han estan buscant desesperadamnet feina, pensant en emigrar. Alguns han perdut la casa o estan a punt de perdre-la, amb les opcions d'acabar a casa els pares o al carrer.
L'economia està fatal a España. Molts han de pasar el mes amb uns pocs euros i amb ajudes de familiars i institucions. Total, que al final m'acabo preguntant si és ètic que em gasti tants diners en aquest viatge.
Sé que alguns em diuen que els diners són meus ( bé me'ls he guanyat no? ) i que en puc fer el que vulgui. Però això és una bestiesa. Els meus diners no són meus, sinò de Déu. Com la meva vida no és meva, sino del Pare. I jo la hi ofereix-ho lliurement. Llavors la pregunta és: 'què he fer amb els diners que Déu ha posat a les meves mans? Com els administro?'
Déu actua de manera estranya, acompanyant-nos en la nostra vida i cuidant-nos amb infinita paciència. Penso que el desig de fa anys d'anar a Terra Santa, és un desig que vé de Déu. No necessàriament aquest pelegrinatge ha d'estar en contradicció amb la meva opció pels pobres i per la classe obrera. Hi ha el risc de que m'equivoqui, és cert, però penso que en aquest moment del meu creixement personal, el mes probable és que anar a Terra Santa formi part del pla de Déu per a mi. El programa de tv3 m'ha fet adonar però de que no m'he d'oblidar dels pobres. Dóno gràcies a Déu, perquè així ha preparat el meu cor per passar de fer un viatge a fer un pelegrinatge.
Resumint doncs, em fa il·lusió aquest viatge. Amb els diners de Déu me'n vaig com a pelegrí a Terra Santa. Caminaré per on Jesús va caminar. Per on va viure, i morir, i ressuscitar. Vull anar-hi amb la ment oberta, perquè seguint les seves passes em converteixi eun millor deixeble. :-)
Maig 2013
Maig 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada