Turistes i pelegrins -em sembla a mi- anem barrejats a terra santa: viatgem amb els mateixos avions, dormim als mateixos hotels i visitem els mateixos llocs emblematics. Si fem pràcticament el mateix, llavors la diferència potser no és una questió d'acció sinó de motivació i espectatives.
Podríem dir que el pelegrí fa el viatge per motius religiosos. La causa del viatge, és l'acció de l'Esperit Sant, que ens posa en acció i fa que sortim de nosaltres mateixos a l'escolta de la crida de Déu en un lloc concret.
La situació és semblant a la dels primers missioners i missioners cristians, dels segles I i II. Aquests missioners utilitzaven per viatjar les estructures de l'Imperi Romà, anant pels mateixos camins, hostals i comerços que els soldats o els mercaders. La seva motivació però no era el comerç o els assumptes militars, sinó que cridats per l'Esperit s'aventuraven als confins de la terra per a proclamar i viure la bona notícia.
La motivació principal pel turista, en canvi, em sembla que és viure una experiència. És veure aquelles vistes excepcionals, o experimentar les diferencies culturals, o les culinaries, o viure tot allò típic o especial del lloc que es va visitar. En definitiva, descobrir un món diferent i amb això emportar-se un experiència, un record.
Com que les motivacions pel turista i pel pelegrí són diferents, també ho són les espectatives. En la sèrie "Oh Europa" per exemple, on un grup de turistes catalans viatjaven per Europa, sempre n'hi havia algun que dia respecte algun monument o atracció turística "me la imaginava més gran!". Com que l'experiència sensorial és important podem quedar desmotivats com a turistes, si les vistes no són tant maques, o l'experiència culinària no és res més que el que podries trobar al costat de casa.
Hi ha un blogaire amerià: Tourists throw money into their travel, and get what they want. Pilgrims throw themselves into their travel, and want what they get. Que es podria traduir per: els turistes posen diners al seu viatge, i obtenen el que volen. El pelegrins es donen ells al seu viatge, i volen el que obtenen.
Tots som una mica turistes i una mica pelegrins. Jo, en el meu viatge a terra santa vull anar-hi amb les expectatives en suspens. La realitat que trobi és la que vull viure, i deixar que aquesta relació amb la realtitat i amb el Déu que es mostra i s'amaga, em transformi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada