La llum de la fe no serveix de gaire per saber que pensa el papa.

Normalment podem descobrir quines seran les línies mestres del pontificat d'un nou papa llegint la seva primera encíclica. Amb el papa Francesc però haurem d'esperar a la segona encíclica, perquè la primera, Lumen Fidei ( La Llum de la Fe), després d'una lectura detallada es pot argumentar pel contingut i per l'estil que ha estat escrita gairebé totalment per Benet XVI, excepte una mica la introducció i el final. Això es pot veure per exemple amb els temes de reconciliar el pensament grec i el bíblic (amb notes a peu de pàgina més pròpies d'una classe que d'una carta) o la insistència en no caure al relativisme. En González Faus, en fa una primera lectura aquí,  amb qui coincideixo plenament després de llegir l'encíclica.

L'encíclia és interessant, i potser un altre dia en parlaré amb mes profundiat, però no ens diu res del pensament particular del papa Francesc. Llavors com ho podem fer per saber el seu pensament? Doncs fa poc ha sortit una entrevista en profunditat, exclusiva, feta en nom de vàries revistes, pel editor en cap de La Civiltà Cattolica. L'entrevista, que podeu trobar en anglès aquí es pot seguir molt be i val molt la pena de llegir. Potser aviat n'hauré de fer també alguns comentaris.

Moments estranys a Terra Santa: algunes fotos II

Heus aquí set moments estranys a Terra Santa, acompanyats de les seves corresponents fotos.  Aquest és el segon apunt fent la crònica fotogràfica del pelegrinatge.

Soldadets

Soldats de lleva a Israel

A Isreal el servei militar és obligatori i dura tres anys, tant per nois com per noies. Després passes a la reserva amb un més de servei a l'any. De soldadets amb la metralleta ens n'hem trobat bastant sovint, sobretot passejant per Jerusalem. No em vaig atrevir a fer una foto d'aprop, així que només en teniu una des de l'autocar. 

El Túnel 

Tunel a St Joan d'Acre

A St Joan d'Acre vam tenir la possibilitat de passar per un túnel de l'època dels croats que va des de l'edifici on estàvem a sortir prop del mar. El túnel és una més aviat llarg (necessites una estona per anar d'una punta a l'altra) i no tenia llum. Tot i així vam decidir d'entrar-hi i que si cal ja faríem servir els mòbils per il·luminar-nos. La foto es veu bé pel flaix. Amb prou feines veia jo la persona del davant. Total, poseu 50 persones en un túnel fosc, estret, on a vegades s'havia de baixar el cap, i que resulta que la sortida estava tancada. Coordinar la marxa enrera va costar bastant,  mentre alguns ja començaven a notar la claustrofòbia, i amb la complicació extra que uns italians que volien entrar darrere nostre no entenien que calia fer marxa enrere. Una experiència bastant interessant i segurament irrepetible. 

Catalunya Triomfant 

Moment gloriós d'orgull nacional amb l'isada de la senyera i el cant dels Segadors. El mariner israelita de torn manté la posició de ferms i l'himne sona oficial i alt pel megàfon. Els catalans, naturalment, agafats per sorpresa i indecisos com sempre entre cantar a plena veu o fer veure que no sentim l'himne, no sigui que ferim alguna sensibilitat. Aneu practicant per quan serem independents. Tot plegat però un moment d'allò més encantador. 

El barrera i el boig del candau

Carretera del desert a Jesuralem tancada a partir de les set. 

El candau en questió.

Després de banyar-nos al mar mort vam anar dalt del desert (un altre dia us poso la foto) on vam fer silenci i veure pondre's el sol. Els organitzadors feien temps perquè per una questió tècnica haviem d'arribar de nit a l'hotel. Anant cap a Jesusalem però ens trobem una barrera tancada amb candau, amb una noteta dient que l'horari de pas és fins a les set. Com que no hi ha cobertura de mòbil, la guia se'n va caminant cap a unes cases més o menys properes que es veuen al fons, per intentar trucar i solucionar el tema. Mentrestant alguns baixem de l'autocar i un boig ben intencionat intenta repetidament trencar el candau amb una pedra. Mentrestant alguns altres, amb el soroll metàlic del cop ressonant fins a certa distància, es comencen a posar nerviosos, veient una il·legalitat com aquesta. A veure si quan vingui la poli veurà un candau mig destrossat. Qui sap però si la clau no està dormint a Jerusalem i no vé fins demà. Total, la veritat és que la situació era bastant divertida. Fins i tot n'hi un improvisa una crònica televisiva. Al final, arriva la policia amb la metralleta. Intento ser el penúltim de pujar en cas que s'hagi de parlar amb anglès amb les "autoritats". Al final però no és necessari cap paraula, així que ens obren la barrera i marxem cap a Jerusalem, parant un moment per recollir la guia a les cases veïnes.

 Criptonita

Casa de St Josep i la Verge Maria

Per algun misteri diví, la casa on ens diuen que van viure Josep i Maria, te una llum verda d'allò més criptonita. No em queden gaire clares les implicacions que això té per superman i els seus amics. 

L'ambient de Jerusalem

Bar d'ambient a Jeruslem

Al centre del món es veu que s'hi troba de tot.  Fins i tot vaig aconseguir fer una foto a un bar amb la bandera arc-iris a l'entrada. Pel que vaig veure des de fora, no hi havia gaire gent a dintre, però encara devia ser bastant d'hora per la festa nocturna.

Passejant de nit

Jerusalem antiga, passejant de nit.

La primera nit vam acabar passejant pels carrers del casc antic de Jerusalem, amb uns quants agosarats. Això després d'una copa en un bar de la part nova. Amb més o menys encert, vam aconseguir arribar al Mur, fer una petita pregària i tornar a l'hotel amb taxi. Tot un èxit per ser la primera nit.

La cancó de la setmana: la sublim bellesa de Bach andante cantat a capella!

Ja sé que és diada nacional. Disfruteu-la amb aquesta música sublim de Bach.

Aquest dissabte: diada per la pau, qui s'hi apuntarà?

El papa Francesc ha fet una crida a tota persona de bona voluntat a compartir una diada de dejuni i pregària per la pau, especialment en vista de la situació en que Síria es troba actualment. Catalans, valentes i valents, qui de vosaltres escoltarà la crida? Sempre diem que volem la pau, de quina manera concreta comencem a deixar que es faci realitat? Heus aquí el que diu el papa.

Hoy, queridos hermanos y hermanas, quisiera hacerme intérprete del grito que, con creciente angustia, se levanta en todas las partes de la tierra, en todos los pueblos, en cada corazón, en la única gran familia que es la humanidad: ¡el grito de la paz! Es el grito que dice con fuerza: Queremos un mundo de paz, queremos ser hombres y mujeres de paz, queremos que en nuestra sociedad, desgarrada por divisiones y conflictos, estalle la paz; ¡nunca más la guerra! ¡Nunca más la guerra! La paz es un don demasiado precioso, que tiene que ser promovido y tutelado. 

Vivo con particular sufrimiento y preocupación las numerosas situaciones de conflicto que hay en nuestra tierra, pero, en estos días, mi corazón está profundamente herido por lo que está sucediendo en Siria y angustiado por la dramática evolución que se está produciendo. 

Hago un fuerte llamamiento a la paz, un llamamiento que nace de lo más profundo de mí mismo. ¡Cuánto sufrimiento, cuánta destrucción, cuánto dolor ha ocasionado y ocasiona el uso de las armas en este atormentado país, especialmente entre la población civil inerme! Pensemos: cuántos niños no podrán ver la luz del futuro. Condeno con especial firmeza el uso de las armas químicas. Les digo que todavía tengo fijas en la mente y en el corazón las terribles imágenes de los días pasados. Hay un juicio de Dios y también un juicio de la historia sobre nuestras acciones, del que no se puede escapar. El uso de la violencia nunca trae la paz. ¡La guerra llama a la guerra, la violencia llama a la violencia!

Con todas mis fuerzas, pido a las partes en conflicto que escuchen la voz de su conciencia, que no se cierren en sus propios intereses, sino que vean al otro como a un hermano y que emprendan con valentía y decisión el camino del encuentro y de la negociación, superando la ciega confrontación. Con la misma fuerza, exhorto también a la Comunidad Internacional a hacer todo esfuerzo posible para promover, sin más dilación, iniciativas claras a favor de la paz en aquella nación, basadas en el diálogo y la negociación, por el bien de toda la población de Siria. 

Que no se ahorre ningún esfuerzo para garantizar asistencia humanitaria a las víctimas de este terrible conflicto, en particular a los desplazados en el país y a los numerosos refugiados en los países vecinos. Que los trabajadores humanitarios, dedicados a aliviar los sufrimientos de la población, tengan asegurada la posibilidad de prestar la ayuda necesaria.

¿Qué podemos hacer nosotros por la paz en el mundo? Como decía el Papa Juan XXIII, a todos corresponde la tarea de establecer un nuevo sistema de relaciones de convivencia basadas en la justicia y en el amor (cf. Pacem in terris [11 abril 1963]: AAS 55 [1963], 301-302). 

¡Que una cadena de compromiso por la paz una a todos los hombres y mujeres de buena voluntad! Es una fuerte y urgente invitación que dirijo a toda la Iglesia Católica, pero que hago extensiva a todos los cristianos de otras confesiones, a los hombres y mujeres de las diversas religiones y también a aquellos hermanos y hermanas no creyentes: la paz es un bien que supera cualquier barrera, porque es un bien de toda la humanidad. 

Lo repito alto y fuerte: no es la cultura de la confrontación, la cultura del conflicto, la que construye la convivencia en los pueblos y entre los pueblos, sino ésta: la cultura del encuentro, la cultura del diálogo; éste es el único camino para la paz. 

Que el grito de la paz se alce con fuerza para que llegue al corazón de todos y todos depongan las armas y se dejen guiar por el deseo de paz.
Por esto, hermanos y hermanas, he decidido convocar en toda la Iglesia, el próximo 7 de septiembre, víspera de la Natividad de María, Reina de la Paz, una jornada de ayuno y de oración por la paz en Siria, en Oriente Medio y en el mundo entero, y también invito a unirse a esta iniciativa, de la manera que consideren más oportuno, a los hermanos cristianos no católicos, a los que pertenecen a otras religiones y a los hombres de buena voluntad. 

El 7 de septiembre en la Plaza de San Pedro, aquí, desde las 19.00 a las 24.00 horas, nos reuniremos en oración y en espíritu de penitencia para implorar de Dios este gran don para la amada nación siria y para todas las situaciones de conflicto y de violencia en el mundo. La humanidad tiene necesidad de ver gestos de paz y de oír palabras de esperanza y de paz. Pido a todas las Iglesias particulares que, además de vivir esta jornada de ayuno, organicen algún acto litúrgico por esta intención. 

Pidamos a María que nos ayude a responder a la violencia, al conflicto y a la guerra, con la fuerza del diálogo, de la reconciliación y del amor. Ella es Madre. Que Ella nos ayude a encontrar la paz. Todos nosotros somos sus hijos. Ayúdanos, María, a superar este difícil momento y a comprometernos, todos los días y en todos los ambientes, en la construcción de una auténtica cultura del encuentro y de la paz. María, Reina de la Paz, ruega por nosotros.