ADVENT
En el temps d'espera de la vinguda de Jesús, ens hauríem de posar en la pell de la verge Maria, la qual devia estar orgullosa i feliç (i potser també espantada) de saber que naixeria un nen tan especial, l'enviat per Déu per salvar a tots els homes. Segur que devia comptar els dies que faltaven pel part, i estaria plena d'esperança de que tot aniria bé.
Nosaltres a vegades no vivim aquests dies joiosos la notícia tan gran que és que naixerà el Fill de Déu. Potser perquè no busquem moments de reflexió sobre aquest fet tan important en la mirada de la fe.
Els cristians hauríem d'estar plens de joia i alegria molt abans també del naixement de Jesús, perquè nosaltres, més que Maria, sabem com d'important va ser aquell infant el qual ens va donar una llicó de vida, explicant-nos el que a Déu li agrada que fem, sobretot amb els germans, és a dir, els altres.
A més a més, la nostra joia ha de ser més gran encara, perquè sabem que Jesús ens ha obert les portes del cel amb la seva mort, i que tots hem quedat alliberats del pecat.
També hauríem d'estar contents de saber que Déu va triar neixer d'una família humil, en una establia. Això ens ha de fer veure que per Déu els que són més pobres són els seus predilectes. No com nosaltres, que a vegades passem pel costat d'un captaire i no el mirem. I moltes vegades jutgem a les pesones pels seus vestits i no pel que realment són. Els hauríem de veure amb els ulls d'un germà o Pare que és com feia Jesús.
També l'Advent és un temps d'esperança ja que el Regne de Déu va començar amb el naixament de Jesús i des de llavors es va construint fins que arribarà un dia que s'acabarà de fer.
Mercè Miret, col.laboradora del blog
